La ronda del corb marí

13402422_284953721852685_337294793_n

Baixa del tren a la platja Gran de Calella i segueix el passeig marítim cap el sud. Camina sense presses a l’ombra dels plàtans fins la platja de Garbí. Tot just sota el far de Calella enfila’t a les roques i enceta el camí de Ronda cap a Sant Pol de Mar.

13473299_1111232435582540_1693795909_n13398377_1105212689537156_1123098604_n

Si ho vols, a mig camí agafa la ruta del Corb Marí i camina vora el mar entre espernallacs, gazànies i tamarius. Gaudeix del paisatge des de les alçades. I al mirador de les roques observa els corbs marins assecant-se a les roques.

Puja fins Les Torretes o, si fa molta calor, baixa les escales i refresca’t amb un bany a les cales Roca Pins o de la Vinyeta. Relaxa’t sobre una gandula, sota el sol d’estiu o a l’ombra d’un parasol. Practica el naturisme a la cala Naturista o una mica més endavant, a la platja de la Murtra.

13398445_1701349800115334_1320334035_n13398705_1770139373262580_440458672_n

Un bany a la vora de les roques, amb la sempre inquietant companyia dels corbs marins, immutables davant de les esquitxades de l’aigua. Fes una capbussada i descobreix els tresors del fons marí: mabres, sargs, llenguados i algunes espècies de rajades, a més de pops, garotes i estrelles, mig amagades entre la sorra.

Si tens prou forces i ets un expert nedador, fes la via brava de Calella. El mateix recorregut que has fet a peu però ara nedant. En poca estona arribes a la platja del Morer i a la Platjola, sota els carrerons de la vila de Sant Pol de Mar. Si tens més ganes de mar, agafa un caiac i deixa’t perdre una estona entre les roques, als amagats raconets de les cales. O fes-te a la mar amb el Sant Pau. Navega a vela empès per la marinada i escolta les històries dels pescadors.

13422982_625071197653219_73906540_n13398957_117247108702725_879422377_n(1)

Per dinar, una fideuà per llepar-se els dits, una orada a la sal com cal o un bon suquet de peix a la vora del mar, al Banys Lluís o El Sot del Morer. Si ets del «morro fi» i t’ho pots permetre, entaula’t a un altre Sant Pau, el de la Carme Ruscalleda, i fes un tast de la seva cuina d’autor: pop amb ceba tendra, pebrot, julivert i cireres, gamba amb pasta fresca i olives o moltes d’altres delicatessen.

13398791_144995065910202_206092137_n13397690_264276150598429_234125110_n

Després d’una bona becaina, toca una relaxada passejada amb un gelat a la mà amb el blau intens del mar de fons. Gaudeix de les enrajolades façanes i teulades modernistes, la major part decorades amb vius motius marins. Seu a l’ombra en algun dels encissadors raconets de la vila.

13397711_825068560957691_1027149826_n13381103_259763704397945_570134393_n

Al capvespre, acosta’t a la Punta, tradicional punt de trobada dels vilatans. Seu a petar la xerrada amb els santpolencs i les santpolenques. Agafeu-vos de les mans, feu una rotllana i balleu «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan», al compàs de les onades del mar.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

El barri mariner

13391356_1732016150421193_1694037118_n

La Barceloneta és un dels barris més peculiars i amb personalitat pròpia de Barcelona. Construït de nova planta pels militars borbònics a la platja de la ciutat, a mitjan segle XVIII, hi va acullir inicialment mariners, pescadors i d’altres veïns que desenvolupaven activitats relacionades amb el mar i el port de la ciutat.

Travessa el passeig de Joan Borbó i entra a la Barceloneta pel carrer de la Maquinista, en record de la fàbrica de maquinària que hi havia al final del carrer i que actualment acull uns habitatges de protecció oficial. Deixa’t anar pels seus carrerons i descobreix el carrer del Mar, dels Magatzems, de la Sal, dels Mariners, Pescadors i Safareigs, la plaça del Llagut…

13398489_896461480479768_769337568_n13414339_144586575950716_625008400_n

Atura’t a la plaça de la Font, on hi ha el mercat de la Barceloneta. Entra-hi i ensuma l’olor de peix fresc. Baixa ara pel carrer del Mar fins el carrer de Sant Carles, on hi ha la Casa de la Barceloneta, una de les primeres cases del barri. Aquestes eren originalment de dues plantes i unifamiliars, tot i que ben aviat s’hi van afegir noves plantes per allotjar més famílies. Obre la porta de fusta i descobreix com vivien els mariners, els habitants de la Barceloneta, de la segona meitat del segle XVIII.

13398485_1757250077892457_1693495287_n13385817_491599437703019_145597531_n

Tot just al costat hi trobes Can Solé. Viatja cent anys enrere: seu a taula amb els pescadors del port de Barcelona i comparteix un suculent i energètic arròs a la marinera. Al mateix carrer hi ha el Somorrostro, cuina de proximitat i de temporada: peix fresc del Mediterrani, verdures ecològiques del Maresme… Uns metres més enllà et crida l’atenció un curiós edifici. Es tracta de La Fraternitat, antiga cooperativa obrera que ara fa les funcions de biblioteca del barri.

El carrer paral·lel al del Mar és el de Sant Miquel. Si l’agafes, aviat et trobes a la plaça de la Barceloneta, davant l’església de Sant Miquel del Port. Un altre racó emblemàtic del barri, on l’arcàngel Sant Miquel prega per les ànimes dels vells llops de mar. Seu a Can Ganassa o torna al carrer de la Maquinista fins La Bombeta i tasta la bomba de la Barceloneta, típica tapa del barri que consisteix en patata farcida de carn, amb salsa picant, i que potser rep aquest nom en record de les moltes bombes que hi van caure durant la Guerra Civil.

13398749_240263789691190_95568179_n13355645_842860079153587_266154102_n

Sempre cap a llevant, arribes al carrer de l’Almirall Cervera. A la cantonada amb la mateixa platja hi ha el Salamanca, icona dels antics xiringuitos que s’escampaven per la sorra i que van ser enderrocats a principis de la dècada de 1990. Seu a la terrassa i tasta una autèntica paella marinera, amb la música de fons de les onades del mar, mentre la fresca i salada brisa marina acarona la teva pell.

Ja ets a la platja de la Barceloneta. Passeja per la sorra mullada amb els peus nus. Seu a la riba del mar i escolta la relaxant cançoneta de les onades. Treu-la roba i fica’t a l’aigua. Fes una becaina sota el sol o millor a la fresca, a l’ombra d’alguna palmera.

13391223_1741423279429725_259814469_n13397635_1108730859191721_1260838515_n

Al capvespre, passeja amb un gelat a la mà fins el port Olímpic o, cap a l’altra banda, cap a l’hotel W, popularment conegut com hotel Vela. El sol s’amaga darrere el castell de Montjuïc i les primeres llums il·luminen el port i la façana marítima. Bona nit Barcelona.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

El passeig de les fonts

13381289_800495593385534_1764550406_n

Al Parc Natural de la Serra de Collserola hi ha més de tres centenars de fonts, la major part situades a l’obaga de la serra, al vessant occidental que obre les portes a la comarca del Vallès Occidental. Algunes d’aquestes fonts, a més, es troben en encissadors racons, a voltes descrits poèticament…

L’estació del Baixador de Vallvidrera és el punt ideal per començar la teva passejada per les fonts de Collserola. A pocs metres cap a l’esquerra comença el passeig dels Plàtans. Gaudeix dels sons del bosc i de l’ombra dels plàtans mentre t’acostes a la font Joana, un dels indrets màgics de la passejada.

13413281_1786094874960678_93485563_n13423455_611864392327677_1349513715_n

Al final del passeig, entre dos immensos roures centenaris, s’hi troba la taula dels Set Bisbes, anomenada d’aquesta manera en memoria de la trobada de Jacint Verdaguer amb els bisbes que el van visitar.

Seu una estona a contemplar l’espectacle de la natura, a escoltar el cant dels ocells o simplement a deixar passar el temps…

13381317_782497348518734_971389186_n13388467_1565475557082304_397976830_n

Baixa les escales que menen a les fonts Vella i Nova, aquesta darrera entre dos senyors plàtans. Fes un glop d’aigua fresca i seu a llegir alguns dels versos de Verdaguer o Maragall amb el suau i pausat ritme de fons del lent degoteig de la font, que es resisteix a morir.

Ai, boscos de Vallvidrera!

quines sentors m’heu donat!

Tenia el mar al darrera

i al davant el Montserrat,

i als peus els llocs del poeta,

que ja és a l’eternitat.

13402574_191862664547241_757197328_n13402375_1259989977353180_670066049_n

Torna al començament de la passejada entre acàcies, castanyers d’Índies, saücs i oms. Obre ben oberts els pulmons i deixa entrar el bosc dins teu.

Una altra passejada, aquesta més llarga i exigent, és la dels itineraris de la Budellera. Des del Centre d’Informació del Parc, al costat de Vil·la Joana, la Quinta Juana de Verdaguer, hi arribes en una hora a ritme tranquil, sense presses. Una mica abans d’arribar-hi, et recomano desviar-te uns metres cap a l’esquerra, cap a la font d’en Canet.

13398485_138594443225901_163940786_n13391323_117773788645887_1507187432_n

Un altre sorprenent i bucòlic raconet, un dels secrets del bosc que ens amaga una bonica font que a les acaballes de la primavera encara raja amb certa generositat. Fes un altre tast de l’aigua de Collserola i descansa una estona en companyia del picot verd, a l’ombra de les alzines.

Retroba la pista cap a la Budellera i agafa el camí de baix. Ben aviat el bosc et descobreix un altre tresor: la font de la Budellera. Un romàntic paratge que va ser enjardinat al començament del segle XX. Seu a l’ombra de la porxada i escolta la suau melodia de l’aigua mentre recuperes forces amb un merescut àpat.

Pots continuar el teu camí a la cerca de la font de Sant Ramon, el relaxant pantà de Vallvidrera o l’ermita de Santa Maria de Vallvidrera, o bé cap a la reserva natural parcial de la font Groga, la font de la Salamandra, la font de can Ribes o la font Jané, potser mes coneguda com la font de Sant Medir. I més i més fonts, fins que les teves forces defalleixin. O desfés el camí cap a Vil·la Joana i el Baixador de Vallvidrera.

13395135_1043665409046104_94487409_n181

Una altra opció, si encara et queden ganes de caminar, és passar cap a l’altra banda, a la solana encarada a Barcelona, i baixar, passant per la font de Can Borni, fins el passeig de les Aigües, on també hi pots trobar fonts i racons on seure i prendre la fresca, amb la postal de la ciutat i el mar de fons.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

La carretera del vi

DSC_0199

Aquesta primavera has seguit les rutes de l’oli, de l’aigua… fins i tot dels avellaners!!! I ara que la calor comença a apretar et proposo una altra de ben fresqueta, una road wine, la Carretera del Vi que en temps dels romans enllaçava el Penedès amb la Mediterrània a travès del Garraf. Aleshores, les carretes carregades d’àmfores plenes de «l’or vermell» deixaven enrere la plana, pujaven el massís del Garraf i baixaven cap el mar, on als molls eren amuntegades a les bodegues dels vaixells. Un cop a Roma, el preuat líquid penedessenc era assaborit pels patricis, a la fresca dels atris de les seves domus.

Tot i que la ruta té el seu inici a Sant Martí Sarroca, que deixem per a un altre dia, avui et proposo engegar a rodar a Vilafranca del Penedès, la capital de la comarca del vi i dels castells. El primer que fas a Vilafranca és adreçar-te al centre històric, al rovell de l’ou. A la plaça Jaume I, tot just davant de la basílica de Santa Maria, hi ha el Palau Reial. La que fou residència de Pere II el Gran, avui dia acull el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi.

DSC_0160DSC_0165

Endinsa’t a la terra de la vinya a travès de la història del vi, que et transporta als temps dels grecs, fenicis i romans. Aprèn què és la vitis vinifera, la planta de la vinya, d’on ve i com es treballa. Entra al clos i observa amb paciència tot el procès: del raïm al most i del most al vi. Seu a taula a la Taverna del Vinseum i fes un tast d’un blanc xarel·lo D.O. Penedès o pren-te una copa de cava fresqueta, ara que som a l’estiu.

Cerca ara a l’horitzó la silueta de les muntanyes del Garraf i agafa el camí de la Serreta cap a llevant, en direcció Sant Miquel d’Olèrdola. Ben aviat et trobes enmig d’un mar de vinyes, d’un intens color verd a les portes de l’estiu, quan ja han florit els ceps i uns minúsculs gotims de raïm comencen a brotar, encara de manera tímida.

DSC_0201DSC_0203

La masia Torreblanca és la teva primera parada. Passeja entre les vinyes centenàries i atura’t uns instants per contemplar el miracle de la vinya. Ensuma l’olor de la terra, escolta els sons de les fulles acaronades per la brisa… Infinites varietats de raïm davant teu, conreades des del segle XV amb una infinita cura i paciencia: varietats de negre com el cabernet sauvignon, rosat com el merlot o blanc com el xarel·lo, tan profundament arrelat a aquesta terra. Enoturisme en estat pur.

DSC_0220DSC_0206

Baixa a la fresca del celler i tracta de comptar les ampolles de cava que hi ha. Potser has de tenir tanta o més paciència que els mateixos vinataires… Escolta (i no ho expliquis a ningú) alguns dels secrets del mètode tradicional d’elaboració del cava, l’especialitat de Torreblanca i Grimau, el celler amb què recentment van aplegar forces. Fes-ne un tast i entendràs perquè han guardat el secret amb tanta estima.

DSC_0213DSC_0218

Amb un sensacional gust de boca, torna dalt de la bicicleta i recupera el camí fins la carretera del vi, ara cap a les primeres rampes del Garraf. Al peu del castell d’Olèrdola hi ha la finca Viladellops, la segona parada. Ben amagat entre pinedes, oliveres i ametllers, un oasi verd de vinyes t’obre les portes. El primer que et crida l’atenció és la intensa olor de la terra calcària, la cal blanca pròpia del massís, el segon, el silenci que regna al veïnat de Viladellops, una vintena de masos i cases tradicionals que van ser recuperades recentment per a viure-hi.

DSC_0225DSC_0229

Terra de frontera en temps medievals, quan eren freqüents les cuites entre cristians i musulmans, una torre de defensa servia d’amagatall a les espaorides famílies de pagesos que conreaven les vinyes per als senyors d’Olèrdola. Al fons, l’ermita de Sant Joan de Jerusalem, aixecada pels templers a l’edat mitjana, n’és un altre testimoni de la mil·lenària història de Viladellops.

Aquí, al peu del Garraf, no és com a la plana del Penedès. Només es fa vi. I ecològic. Des del 1877, després de la plaga de la fil·loxera. I potser ben aviat també es tornarà a elaborar malvasia, el tradicional vi dolç arraconat temps enrere per d’altres varietats i que ara es troba en ple procès de redescoberta.

DSC_0231DSC_0228

Aparca la bicicleta i refresca’t a la piscina de La Casa de Piedra. Una becaina a la fresca o una estona de meditació o ioga són d’altres bones opcions abans que no es faci fosc. Fa massa calor, relaxa’t i deixa per a l’endemà el teu camí cap el mar… T’hi esperen noves experiències i emocions als cellers de la Torre del Veguer, Clos Lentiscus o Puig-Batet, tots a Sant Pere de Ribes, ben a la vora de Sitges i la Mediterrània.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya – Vinseum

La via dels romans

DSC_0086

L’arc de Berà és un dels testimonis muts de l’existència d’una carretera molt antiga, bé en realitat d’una calçada romana, dos mil anys enrere. També, en aquest cas, és el punt de partida triat per encetar la ruta cicloturista per la via Augusta, la via que feien servir els romans per connectar, per comunicar la península Ibèrica, la seva Hispània, amb la ciutat de Roma.

En paral·lel a la costa mediterrània, aquesta arribava pel sud fins a la ciutat de Gades, l’actual Cadis. Avui no cal anar tan lluny, no t’espantis… Des de l’arc de Berà et proposo arribar fins a Tarragona, la Tàrraco romana. Lamentablement, avui dia l’antiga via Augusta ja no hi és físicament, tret d’alguns metres recuperats in situ com a peça de museu. En el seu lloc hi ha la carretera nacional 340, que, per cert, està molt transitada. Per aquesta raó, en ocasions et proposo desviar-te per vies més agradables de fer.

DSC_0010DSC_0013

En realitat es tracta d’un joc: has de trobar les restes romanes que hi ha al camí: el mateix arc de Berà, la vil·la romana dels Munts, la torre dels Escipions, etc. A poca distància de l’estació de tren de Roda de Barà o Sant Vicenç de Calders, a la mateixa i ja esmentada N-340 i a uns 20 km de Tarragona en direcció nord, es troba l’arc de Berà. És un arc de triomf del segle I aC, que probablement servia per assenyalar el límit nord-est del territori «municipal» de Tàrraco.

Passa per sota i trepitja les pedres semiamagades de l’antiga calçada romana. És el començament del teu viatge cap el passat, dos mil anys enrere… Una mica més endavant, a la part central una altra rotonda, hi ha el bust d’una dona, probablement alguna patrícia romana.

A banda i banda de la carretera fileres d’oliveres, les teves companyes de viatge. Potser algunes d’aquestes ja hi eren en temps dels romans, quan l’oli i el vi d’Hispània eren alguns dels tresors més preuats de l’Imperi. I, de tant en tant, alguna finca agrícola com també hi devien existir aleshores, quan s’anomenaven villae.

DSC_0017DSC_0024

Una mica abans de Torredembarra deixa la carretera i agafa el sender blau, molt més agradable. Pedala a la riba del mar, sent la brisa marina a la teva pell i deixa’t esquitxar per l’aigua salada. Si tens molta calor, un bany refrescant és el millor que pots fer.

DSC_0026DSC_0032

Torna a la carretera i aviat arribes a Altafulla, on hi ha un altre tresor romà: la vil·la dels Munts. Descobreix com eren i vivien en Caius i la Faustina, els patricis propietaris de la finca. El mes de maig, durant el festival Tàrraco viva, els amfitrions et fan una visita guiada.

Posa’t la túnica i segueix-los a travès de les diferents estances. Com moltes d’altres, les vil·les eren explotacions agrícoles que, amb el pas del temps, es van anar transformant també en el que avui serien «cases d’estiueig».

Finalitza la passejada amb un imaginari bany termal al caldarium o, si fa calor, al frigidarium. Els Munts són un turó costaner on antigament hi havia aigües termals. Des de la villae les vistes al mar són magnífiques.

DSC_0038DSC_0050

Baixa fins la platja i segueix ara els senyals dels camins de ronda d’Altafulla, via verda que et du fins al castell de Tamarit i la desembocadura del Gaià. Passeja pel carrer de les Botigues, passeig amb caliu mariner farcit de cases de pescadors. Al final gira a la dreta i torna a la carretera. Ja et queda poc…

DSC_0070DSC_0073

Una mica més i ja ets davant la torre dels Escipions. Monument funerari aixecat el segle I aC en honor dels germans Escipió, els fundadors de Tàrraco, originalment acabava en forma piramidal. Està construït amb carreus de la propera pedrera del Mèdol, un altre dels indrets romans que encara resten a l’antiga via Augusta.

Una mica més endavant, a uns 2 o 3 km de Tarragona, pots trepitjar un petit tram d’una decena de metres de l’autèntica via Augusta, que també s’ha conservat i recuperat com a una veritable obra d’art a l’aire lliure. És potser aquest un dels moments més emocionants del dia. Pedala sobre les pedres i per uns instants transforma la teva bicicleta en una carreta de l’Edat Antiga.

DSC_0079 (2)DSC_0087

«Tarraco Scipionum opus». Una inscripció sobre una enorme pedra et diu que ja ets a les portes de Tarragona i que aquesta va ser fundada pel general romà Gneu Corneli Escipió. Travessa el carrer de la via Augusta, on els xiprers i els tarongers a esquerra i dreta, perfectament arrenglerats com si es tractés d’un exèrcit de legionaris, et donen la benvinguda a la capital de la Tarraconensis.

DSC_0091 (2)DSC_0094

Dalt de tot tens una panoràmica sensacional: a l’esquerra i avall, l’amfiteatre amb l’intens blau marí de fons. A la dreta, el circ i les muralles. A la plaça del Rei admira l’edifici del Pretori, popularment conegut com el castell de Pilat. Puja-hi dalt de tot i la postal encara és més increïble. Si vens al maig, concretament la setmana de Tàrraco viva, crida i pateix a l’amfiteatre amb les lluites de gladiadors i emociona’t al circ amb les curses d’àurigues.

DSC_0097DSC_0105

Exhaust de tantes emocions i cansat de pedalar, recupera forces a la fresca d’El Llagut amb un àpat romà: moretum sobre coca d’oli amb herbes i vinagreta agredolça, xai rostit segons Apici amb col llombarda i salsa de figues i flam de formatge amb confit de figues.

A la tarda, admira els vius colors dels mosaics al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on també pots aprendre a treballar la ceràmica com ho feien els antics romans. Deixa’t anar pels carrerons de la Part Alta i seu a petar la xerrada amb els tarraconensis a la plaça del Fòrum. Una romàntica passejada pel passeig Arqueològic amb les muralles il·luminades, a la nit, és el millor colofó del teu viatge a la Tàrraco imperial.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

La Via Augusta passa per Baetulo

245

Sempre en paral·lel a la línia de la costa, la via Augusta connectava les antigues viles romanes d’Hispània amb la capital de l’Imperi, Roma. Tàrraco, Barcino, Iluro, Blandae o Gerunda n’eren algunes, però no pas totes. Al nord de Barcino, més enllà del riu Besòs, hi havia Baetulo, l’actual Badalona.

216206

Fundada pels romans el segle I aC, a banda i banda de l’esmentada calçada, encara se’n conserven vestigis al barri de Dalt de la Vila, el nucli antic situat al cantó esquerre de la via Augusta mirant cap el nord, on hi ha el Museu de Badalona.

A més de l’emblemàtica Venus de Badalona, en aquest indret s’hi pot caminar sobre el decumanus maximus, la via que enllaçava Baetulo amb la Mediterrània, de ponent a llevant, i també sobre un carrer menor amb la seva claveguera.

176184

Als dos cantons del decumanus hi ha restes d’habitatges amb reproduccions de les botigues i tallers de la planta baixa: una carnisseria, una terrisseria, una ferreria, una caupona o fonda, etc.

L’agricultura i en especial la producció de vi a les rodalies de la ciutat eren les activitats principals dels badalonins de l’època romana. Entre d’altres objectes, en són testimoni les àmfores i altres recipients que s’hi feien servir per al seu envàs.

L’espai més destacat, però, són les termes: fes un salt en el temps, despulla’t en la teva imaginació i fica els peus a l’aigua calenta de l’alveus, la piscina del caldarium. Segueix després el recorregut: tepidarium, frigidarium… Fes exercici a la palestra o seu a petar la xerrada com ho feien els romans.

196202

Després del relax imaginari, toca una agradable passejada fins la plaça de la Vila i el carrer del Mar. Baixa fins el passeig Marítim i ensuma l’olor de mar. Deixa’t anar pels carrerons que hi ha a l’esquena del passeig, entre les cases dels pescadors: Santa Madrona, Santa Anna, Santa Teresa, Sant Llorenç…

228221

Passa sota la via del tren i arriba’t a la platja dels Pescadors. Ara sí, si el temps acompanya i l’aigua del mar no està massa freda, pren un bany ben real a la Mediterrània. O surt a feinejar amb els pescadors que encara queden.

A la primavera s’hi celebren les festes de Maig, quan la platja és escenari de la cremada del Dimoni, una revetlla molt popular entre els badalonins i badalonines, sobretot els més petits.

238248

Si se t’ha fet l’hora de dinar, tasta la caldereta badalonina a La Nostra Cuina Obiols o en qualsevol dels restaurants que hi ha a la mateixa platja, amb l’intens blau del mar com a inspirador paisatge de fons. Un àpat digne d’un autèntic patrici de Baetulo. I abans de tornar a casa, una insuperable becaina a la sorra de la platja, amb la música de fons de les onades del mar. La felicitat absoluta.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

El camí dels avellaners

293

Avui et proposo una passejada per la comarca de l’aigua i els boscos, la Selva, en concret per la terra dels avellaners. L’anomenat camí dels avellaners enllaça les poblacions de Santa Coloma de Farners, Brunyola i Anglès i es caracteritza per les nombroses plantacions d’avellaners que hi ha.

Precisament a Brunyola comença la teva passejada. Ets davant el castell de Brunyola, del segle X, i l’església de Sant Fruitós de Brunyola, punt de trobada de la fira de l’Avellana, el mes d’octubre. Tot i que també tens l’opció d’allargar-la una mica més fins Anglès, et proposo aquest punt per fer una caminada de dues o tres hores a ritme tranquil.

281280

També la pots fer amb la teva bicicleta. En aquest cas, en menys d’una hora arribaràs a la vila termal de Santa Coloma de Farners. No en va, la ruta també és coneguda com el camí de les aigües termals.

Però no es tracta d’una cursa sinó de gaudir de l’entorn, d’aturar-te quan ho desitgis, per endinsar-te als «boscos» d’avellaners, contemplar els infinits verds dels camps d’ordi o blat, o tocar les pelades escorces de les alzines sureres. A la tardor, aprofita per collir avellanes i endur-te un bon grapat a casa teva.

285291

Gairebé sempre en lleugera baixada, segueix les marques blanques i blaves cap avall fins can Falgueró, entre camps d’avellaners i boscos de pinedes i alzines. Poc després remunta una lleu pujadeta al serrat del Gavatxo i aviat ets davant de l’ermita de la Mare de Déu de Serrallonga, on s’hi celebra una romeria cada 8 de setembre.

301296

A partir d’ara, el bosc mediterrani alterna amb el paisatge agrícola. Passa sota el pont de l’eix transversal, voreja la urbanització de Santa Coloma residencial i en lleugera baixada arribes a Santa Coloma de Farners.

Indret envoltat de rieres i rierols, antigament hi havia nombrosos molins fariners, que han donat nom a la població. La cuina del pa va donar lloc a l’elaboració de dolços: coques, pa de pessic, bunyols… Fes un tomb pels carrers empedrats de la vila i aprofita per berenar: galetes i teules molt ben acompanyades d’un got de ratafia.

305306

Acosta’t al parc de Sant Salvador. Beu en alguna de les seves fonts. Passeja-hi per la riera de Santa Coloma fins el balneari Termes Orion i el centre lúdic termal Magma: una estona molt agradable a l’agraïda ombra dels verns, pollancres, freixes…, amb la música de fons de l’aigua i de les cueretes torrenteres. Si pots, passeja-hi i relaxa’t a les aigües termals.

310320

I si encara vols continuar la passejada, pots fer una part de la ruta de les ermites. Et recomano de manera especial agafar la bicicleta i seguir el camí dels Segadors fins Riudarenes i el bonic paratge natural de l’estany de Sils. Seu en un dels aguaits i segueix de prop els moviments del bernat pescaire o l’ànec collverd. Ara ja ets ben a la vora de L’Esparra, on pots fer nit en un ambient natural i relaxant,  o bé de l’estació de tren que et durà de tornada a casa.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya