El massís del Garraf és una de les zones càrstiques més importants de Catalunya, amb més de quatre-centes cavitats subterrànies. Entre les nombroses coves i avencs existents, destaquen de manera especial les de la zona de Begues, com ara la cova i l’avenc de Can Sadurní, la cova Cassimanya, la cova dels Sants o la Cova de la Troneda.

Paradís dels amants de les estalactites i estalagmites des del primer descens de l’espeleologia moderna, a finals del segle XIX, les troballes de restes dels primers beguetans són objecte d’estudi. D’altres tresors amagats sota terra han inspirat la recreació de la cervesa originària del Neolític.

Cova de Can Sadurní

Avenc Can Sadurní

Cova dels sants

cova cassimanya

La cova Cassimanya és una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d’uns 10 m de llarg per 6 m d’ample i uns 3 m d’alçada. El seu accés és a través d’una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa.

Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes.

Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s’estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997). El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític – Bronze inicial / Ibèric final. Aquest element apareix a l’article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d’octubre de 1997, el qual preveu un llistat d’elements d’interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d’un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.

Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l’any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l’arqueòleg Pere Giró l’excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d’aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d’os amb perforació en V, denes d’esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès).

Text: Eusebi Sánchez Rivas – Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Imatges: Eusebi Sánchez Rivas

Anuncis