raval sant martí 1El passatge de Sant Martí és l’origen del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí. Segons Xavier Parellada, aquest sector de Begues és possiblement el nucli més antic de tot el municipi, tret de la Rectoria, format a partir de les parcel·lacions fetes al segle XVIII pel fill cabaler de Can Romagosa, el qual havia obtingut les terres de la Tenda. Anteriorment, sembla que aquesta zona s’anomenava raval de Cal Ferrer, tal i com consta esmentat al salpàs de l’any 1880.

Carrer conformat pels habitatges situats als números que van de l’11 al 15 i del 12 al 16, alineats a banda i banda del passatge de Sant Martí. Es tracta d’edificis que presenten característiques arquitectòniques diverses, fruit de l’evolució urbanística del nucli, però que mantenen la cohesió històrica del carrer.

D’aquesta manera cal esmentar la casa situada al número 15, coneguda com a “Cal Jan”, de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal,modernista. La casa situada al número 12, coneguda com a “Cal Porrós”, és un immoble d’estil noucentista, de planta quadrada amb planta baixa, pis i terrat.

Per últim cal destacar, com a edifici singular d’aquest passatge, el situat als números 14-16, que és, de fet, la masia original a partir de la qual creix posteriorment tot el passatge. És un edifici de planta rectangular, molt allargada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal.

tendaLes terres on s’ubica la Tenda foren donades en època moderna a un dels cabalers de Can Romagosa. La Tenda fou lloc de balls i festes quan a Begues no hi havia locals socials. A partir de les terres de La Tenda es va desenvolupar a partir del segle XVIII el raval de Sant Martí o de Cal Ferrer. La Tenda està esmentada al salpàs de l’any 1880.

Masia que es compon d’un cos principal de planta rectangular i un edifici annex al costat oest que fa cantonada, formant una forma de “L”. El cos principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d’entrada d’arc rebaixat i una porta a l’extrem est de l’edifici.

La composició ve marcada per l’existència de quatre balcons a nivell de segon pis, a la mateixa alçada i distribuïts simètricament, les baranes són de ferro amb decoració geomètrica simple a la part inferior. Destaca un rellotge de sol (molt deteriorat) entre els dos balcons de la part oest de la façana.

El coronament de la façana es tanca amb un ràfec de maons imbricats i una línia de teules invertides paral·lela a la façana. El cos del costat de ponent destaca per tenir una galeria formada per quatre finestres d’arc de mig punt. Les edificacions, junt a un mur que divideix amb la propietat contigua i un petit baluard amb la porta, tanquen un recinte interior on hi un pou amb safareig de pedra. La façana lateral de l’oest de la masia té obertures modernes.

raval de sant martí 2També al Raval hi trobem la Torre Montserrat. Edifici modernista de l’ any 1920, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament.

Així, al centre de la planta baixa trobem el portal d’entrada a l’immoble, amb porta de fusta de doble batent, rectangular, sense decoració, però emmarcada en un marc d’estuc que, a la part inferior, es perllonga en un sòcol que va fins els extrems de la façana. A banda i banda de la porta hi ha una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat.

A nivell del primer pis, centra la façana una porta amb balcó i barana de ferro forjat, flanquejada per dues finestres sense balcó situades simètricament sobre les finestres de la planta baixa. Les tres obertures d’aquest primer pis presenten la part superior decorada amb un enrajolat de rajoles blaves amb sanefes i franges de puntejats blaus i grocs. Per sobre de la finestra central trobem una petita finestra corresponent a les golfes, igualment quadrada i amb la mateixa decoració d’enrajolat a la part superior.

Corona la façana un capcer en forma de semicercle al centre del qual destaca un interessant exvot enrajolat on es representa una Mare de Déu de Montserrat amb el Nen i uns escolans als seus peus, adorant-la; al fons hi ha les muntanyes de Montserrat. A la banda dreta, l’edifici té una extensió probablement no original, dotada, a nivell de la planta baixa, d’una altra porta d’entrada. Sobre aquesta porta hi ha una petita finestra, a l’alçada del primer pis, amb la part superior decorada amb l’enrajolat ja descrit per a les obertures del primer pis.

carmeA continuació seguim la nostra passejada pel carrer del Carme, conformat pels habitatges situats als números 1, 9 i 11 al 21. La major part d’aquestes edificacions són d’estil popular o rural. Es tracta, així, de cases entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal.

De composició arquitectònica senzilla, les façanes presenten, en la major part dels casos, un ample portal d’entrada d’arc rebaixat, utilitzat en el passat per a l’entrada de carros i tartanes, i una o dues finestres a cada costat. A nivell de primer pis, solen tenir dues finestres, habitualment la situada sobre el portal d’entrada presenta balcó amb barana de ferro forjat.

Per acabar, cal fer esment de l’edifici situat al número 1 d’aquest carrer, un magatzem d’un estil modernista molt senzill, de planta quadrada i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta, com a únic tret decoratiu, el portal d’accés, d’arc carpanell molt rebaixat, de maó vist, decorat a la part superior dels muntants amb una composició romboide igualment de maó vist. Cal destacar l’Antiga Ferreria, avui un museu particular, sembla que del s. XVIII i que era l’ origen del nom anterior que tenia el barri: Raval Cal Ferrer.

sant joanLa nostra passejada pel Raval finalitza al carrer de Sant Joan. Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, del 3 al 9, del carrer Sant Joan. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d’una tipologia similar, que defineix l’arquitectura popular i rural d’aquest territori.

La tipologia més típica d’aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l’edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d’edificis entre mitgeres d’una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat).

cal geperutDe vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. A l’extrem sud est del carrer, s’ha de destacar un edifici magatzem que té un portal de maons, amb arc rebaixat i imbricacions de maó utilitzats com a decoració. Cal Geperut, amb un bonic rellotge de sol,destaca i acaba d’atorgar singularitat a aquest carrer.

Text i imatges: Eusebi Sánchez Rivas

Anuncis