Porta d’entrada al Pirineu i capital de l’Alta Ribagorça, comarca creada el 1988, El Pont de Suert et dóna la benvinguda a la vall de Boí. Passeja pels carrers porxats del poble vell, d’origen medieval: la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall…

0090-el-pont-de-suert

Entra al Palau Abacial i a l’Església Vella, dedicada a l’Assumpció, i admira la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. Camina al costat del riu i sobre els ponts que travessen el Noguera Ribagorçana. Seu i escolta la remor de l’aigua que baixa de la muntanya amb empenta jovenívola.

Segueix el Camí de l’Aigua, sender que recupera els antics camins que comunicaven els pobles de la vall en paral·lel al Noguera de Tor, i entra a la Vall de Boí, el paradís pirinenc on s’hi fonen la natura i l’art. A banda i banda del riu, dalt de tot, hi ha Llesp i Castilló de Tor, petits pobles que semblen a punt de caure de la muntanya.

noguera tor

Quan vulguis descansar una estona i fer un àpat reparador, apropa’t a Casa Joanot, al llogaret d’Iran: per obrir boca, una torrada amb formatge de tupí i unes delicioses croquetes de gallina, seguides d’un extraordinari filet de vedella o unes costelles de cabrit ecològic, procedent de l’explotació ramadera de la família. Per postres, tria el flam o el pastís de xocolata, tots dos casolans. Si ho desitges i s’ha fet tard, també t’hi pots quedar a dormir, tot i que abans no estaria gens malament donar un cop de mà a l’hort, amb les gallines o altres tasques pròpies d’una casa de pagès. L’endemà has d’anar a cercar el tresor més preuat de Boí.

Lleva’t amb el cant del gall, fes un bon esmorzar de muntanya i posa’t en marxa. Les primeres de les joies de la vall que t’hi trobes són l’Assumpció de Cóll i Santa Maria de Cardet, dues de les nou ermites romàniques que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat, l’any 2000. Atura’t davant l’absis de la segona, un dels més espectaculars de les esglésies romàniques de la vall de Boí.

iglesia-cardet-2

Sant Feliu de Barruera, dels segles XI i XII, és la tercera parada de la ruta del Romànic i un bon indret per recuperar forces. Tasta la cuina de la vall de Boí a El Ventador: formatges i embotits del país, especialitats de carns de vedella ecològica de la Vall de Boí i pastisseria artesana, amb tés i infusions fetes amb herbes dels prats pirinencs.

Barruera_-_Sant_Feliu

A la tarda puja a admirar La Nativitat i les cases de Durro. Fes una passejada fins l’ermita de Sant Quirc. Respira la pau i el silenci d’un indret i un entorn únics, seu i contempla l’infinit blau del cel i blanc dels cims…

sant quirc

El 15 de juny val la pena ser-hi: és la nit de les falles, que surten de l’ermita i són rebudes al poble amb una festa. Fes nit a Casa Garbot o a l’Aude. Acosta’t a la finestra o, encara millor, surt a passejar: alça la vista i contempla el negre cel salpicat de milions d’estels i el blanc de la neu de les teulades. Dalt de tot, presidint l’escena, el majestuós campanar de La Nativitat.

durro

La següent sorpresa és a Erill-la-Vall. L’església de Santa Eulàlia amagava un altre tresor: el Davallament d’Erill, una de les talles més representatives de l’escultura romànica catalana. Com la major part de les pintures murals de la vall de Boí, l’estatueta es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Sant Joan de Boí t’obre les portes a les dues joies de la corona: Santa Maria i Sant Climent de Taüll. A la segona, admira l’impressionant i amenaçador Pantocràtor, possiblement la millor o més emblemática pintura mural del romànic català.

pantocrator

T’has guanyat el cel… Tasta la gastronomia de l’alta muntanya a El Caliu o El Fai: el menú gastronòmic del bolet o la cassola de tros (conill, costella, llonganissa i caragols) i fes una passejada i relaxa’t a les mil·lenàries termes de Caldes de Boí, que daten dels temps dels romans. Les seves aigües medicinals han guarit nombrosos malalts de reüma i altres dolències. Fes nit a l’emblemàtic hotel Caldas, construït el segle XVII.

9961-950-700-ESCALA-vall_de_boy_la_balneari_de_caldes_de_boy

L’endemà endinsa’t a la joia de les joies de la natura: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Agafa la ruta dels Camins vius, camí circular que ha fet possible la recuperació de molts dels camins històrics que comunicaven els pobles i les valls que envolten el parc.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Una altra de les passejades agradables de fer, a l’abast de tothom, és la ruta de la Marmota, que mena a l’Estany Negre i al refugi Calvell i Ventosa, on pots sopar i dormir. O bé la del mirador de Sant Maurici… Amb paciència, sort i bona vista pots trobar-te marmotes, isards o cabirols. Potser és més fàcil admirar el vol de l’àliga o el trencalós. En definitiva, tots els camins i racons són un paradís, el paradís a les portes del cel.

Text: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Imatges: Centre del Romànic de la Vall de Boí

Advertisements