image

A totes les grans urbs n’hi ha indrets amb un encant especial, on sembla que el temps s’hagi aturat. Són racons amb una identitat i una vida pròpies, alienes a la resta de metrópoli… Aquest és el cas de la vila de Gràcia, poble independent fins que va arribar l’annexió a Barcelona, l’any 1897. Tot i això, i la recent arribada al barri de gent de tot arreu, els graciencs i les gracienques mai no han perdut la seva personalitat i idiosincràsia. Un laberint de carrerons i placetes peatonals, amb comerços de tota la vida i tallers d’oficis tradicionals, et conviden a descobrir la vila.

image

Un regust bohemi de teatres i cinemes de petit format i botigues de moda alternativa és el primer que et crida l’atenció quan t’hi endinses des del carrer Gran de Gràcia. La parada de metro de Fontana és un punt de trobada tradicional. Des d’aquí deixa’t portar: el carrer d’Astúries és una de les vies peatonals més transitades, especialment dissabte al vespre.

image

Hi trobes pa ecològic al BarcelonaReykjiavik i roba i complements de comerç just per a nadons a Olokuti, una botiga especial i particular on també n’hi ha una mica de tot. Tafaneja-hi una estona i seu al jardí. Una delícia.

image

Continua la teva passejada fins la plaça del Diamant, un dels racons amb més història de Gràcia. Et criden l’atenció les escales que manen al refugi antiaeri, on la gent s’hi amagava de les bombes durant la guerra civil espanyola. Avui també pots baixar les escales i amagar-te sota terra, però sense la por ni les presses d’aleshores…

image

Un altre element destacat és La Colometa, l’escultura aixecada en honor de la protagonista de La plaça del Diamant, la famosa novel·la de l’escriptora Mercè Rodoreda.

«I va venir la festa major. En Quimet havia dit que ballaríem a la plaça del Diamant i que hi ballaríem la toia… Vam passar la festa major tancats a casa i en Quimet rabiós perquè havia fet una restauració que li havia donat molta feina, i el senyor que l’havia encarregada li havia pagat tan poc, que en Quimet hi havia perdut diners. I el mal humor queia damunt meu. I quan estava de mal humor sortia allò de: “Colometa no badis, Colometa has fet un nyap, Colometa vine, Colometa vés”. […] Em vaig pentinar i, quan obria la porta per anar-me’n i li vaig dir que anava a buscar refrescos perquè amb l’enrenou que havia fet m’havia agafat set, va parar de fer el boig.»

image

image

A Gràcia és un ritual gairebé obligat practicar l’slow shop: roba ecològica i moda sostenible al Greenlifestyle, estil chic amb un toc afrancesat al Touchemoa o roba més informal al Madam Pum Pum. Tu tries entre aquestes i moltes més opcions…

image

image

image

Si no et vé de gust anar de botigues, pots tastar un autèntic gelat italià a la plaça de la Revolució de 1868, badar una estona tocant una guitarra feta a mà per un autèntic luthier, aprofitar per tallar-te els cabells a una barberia de les d’abans o fer algun taller de restauració de mobles o de patronatge amb els artesans de Gràcia.

image

image

image

image

image

image

image

Una cervesa i unes tapes al Cafè del teatre, Nou Candanchú, Pepa Tomate, Lo Pinyol o algunes de les nombroses terrasses a les places de la Virreina, del Sol o de la vila de Gràcia, encara coneguda per alguns autòctons com a Rius i Taulet, el nom d’abans, i, al vespre, una sessió de cinema o teatre alternatiu als Verdi, al Lliure o al Teatreneu. Per sopar, una casolana crema de carbassó ecològic i uns exquisits canelons de verdures de temporada a La llavor dels orígens, la cuina slow food de Gràcia.

Per baixar l’àpat, fes una copa i un billar al Musical Maria i, si encara et queden forces i tens ganes de marxa, mou l’esquelet a ElDorado o l’Alfa. La segona quinzena d’agost, durant la popular festa major de Gràcia, passeja pels carrers guarnits pels veïns i veïnes, corre davant el foc o fes de pinya amb els castellers de la vila de Gràcia.

A prop i al mateix temps allunyada de la rica, famosa i grandiloqüent Barcelona, senzilla i tradicional amb un toc alternatiu, Gràcia la pots veure i viure com tu vols. Això sí, t’enamora per sempre…

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Advertisements