184

El parc natural de Collserola és un espai verd situat a la vora d’una jungla d’asfalt, entre la ciutat de Barcelona i la comarca del Vallès Occidental. Un pulmó per a milers d’urbanites amants de la natura i mancats d’aire pur. Al mateix temps, com totes les altres serralades litorals catalanes, és el camí natural i directe entre l’assolellat i suau Mediterrani i les emboirades i fresques valls del Vallès. Un d’aquests camins és la ruta que mena a Sant Jaume de Compostel·la, el sender de gran recorregut GR-6.

Tant si ets un pelegrí a la cerca del Sant Grial espiritual com si vols trobar un espai de meditació o simplement t’agrada caminar per la muntanya, et proposo una passejada d’unes tres o quatre horetes per un oasi verd a tocar de la gran ciutat. Això sí, et recomano fer-la en dies feiners, ja que els festius Collserola s’omple de tota mena de fauna urbanita consumidora de fast park o de ràpid ús del parc.

El punt de trobada ideal per començar a caminar és el barri d’Horta, un dels antics pobles del pla de Barcelona situats al peu de la muntanya. Baixa’t a la parada de metro del mateix nom i puja les escales cap a la plaça d’Eivissa, la plaça major d’Horta i un dels eixos de la vida social del barri.

156

Seu al Quimet o en alguna de les terrasses de la plaça i agafa forces amb un bon esmorzar. Passeja pel carrer d’Horta i atura’t davant de Can Mariner, un antic mas de gairebé mil anys d’història que avui fa les funcions de biblioteca del barri. Cal recordar que Horta fins no pas gaire era un poble d’horts i masos escampats a la falda de Collserola.

157

El rellotge de sol de la façana de Can Mariner marca les hores i el pas del temps als hortencs i hortenques, que encara avui dia viuen segons el ritme solar natural. Tampoc no queda massa lluny en el temps quan les dones anaven a buscar aigua al pou i netejaven la roba als safareigs del carrer d’Aiguafreda, a la falda del turó de la Rovira.

160

Segueix el carrer d’Horta cap amunt i tomba a la dreta, on hi ha l’església de Sant Joan d’Horta i les antigues viles d’estiueig de la petita burgesia barcelonina, reconvertides algunes d’elles en escoles, clíniques o residències per a la tercera edat.

165

L’impressionat mas de Can Cortada et barra el pas cap a la muntanya. Antiga vil·la romana i residència medieval dels senyors d’Horta, avui dia és un reconegut restaurant de cuina catalana. Atura’t a fer-ne un tast o bé voreja-la per la dreta i passa sota la ronda de Dalt en direcció al velòdrom d’Horta.

167

Puja fins el parc del Laberint, una de les sorpreses més agradables de la teva passejada. Deixa’t anar una estona i viatja al temps dels romàntics. Tracta de trobar el minotaure al laberint o seu en algun dels bancs i descansa un moment abans de reprendre el camí.

173

Torna a l’entrada del parc i tomba a l’esquerra, cap a dalt. Un rètol a mà t’indica el temps que hi ha a peu fins al monestir de Montserrat. Si segueixes les marques blanques i vermelles, aviat agafes alçada i pots entreveure l’immens mar d’edificis i carrers de la ciutat.

176

El brogit i després la remor de fons de la gran urbs es va apaivagant a poc a poc, deixant pas al silenci i la solitud. Ara només sou tu i la muntanya… De tant en tant, el sobtat vol d’algun ocell que sent la teva presència o les corredisses dels senglars, gairebé sempre invisibles a l’ull humà entre els matolls. En poc menys d’una hora arribes al punt més elevat del teu camí.

177

Ets ara a una cruïlla de camins: a dreta i esquerra hi ha el GR-92 o el llarguíssim camí de ronda que recorre tota la costa catalana de nord a sud. Has descobert una altra passejada per a un altre dia…. Però ara segueix tot recte, cap avall. La pineda de llevant ha deixat pas ara a l’alzinar de l’obaga de ponent, més fresca i ombrívola que la banda de la ciutat.

180

Una drecera i en poca estona ets a l’ermita de Sant Medir, un dels racons més bells i encissadors que amaga Collserola. Seu a la vora i fes un glop d’aigua a la font del Miracle. Recupera forces i troba’t a tu mateix abans d’un suau descens per la riera de Sant Medir, un bosc de ribera amb molt d’encant. Els colors i les olors tardorenques contribueixen a accentuar el misteri de l’indret.

181

183

Poc abans d’arribar a Can Borrell hi ha un desviament a l’ermita de Sant Adjutori: un forn ibèric és testimoni mut de presència humana des de temps immemorials. La masia de Can Borrell ens ofereix un altre rellotge de sol. Sembla mentida, però fa només unes dues o tres hores que èrem davant de Can Mariner, encara a la ciutat!!! En temporada de calçots, a finals de l’hivern, és parada i fonda obligatòria.

187

Sempre cap a ponent, cap a Sant Jaume de Compostel·la, una mica més endavant hi ha un arbre monumental, el pi d’en Xandri. El parc de Collserola, ara parc rural de la Torre Negra, arriba al seu final. Ja ets a Sant Cugat del Vallès.

193

Segueix les indicacions i ben aviat et trobes davant del monestir de Sant Cugat, una de les joies del romànic català. Travessa les muralles i entra a l’església. Visita el claustre, un racó d’harmonia espiritual o simplement de descans i silenci.

206

El carrer Major duu cap a Montserrat, propera parada del teu camí cap el camp estel·lat. I també cap a les voltes, a mà dreta. Si tens gana, tasta l’autèntica cuina de mercat a l’acollidor Les Voltes. Ara ja pots continuar el teu camí o bé arribar-te a l’estació i agafar el tren de tornada a la gran ciutat.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis