297

La llegenda diu que l’abat i els monjos benedictins de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin el següent mandat: «que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés».

I així és com van baixar de la Mola i, tot seguint la riera de les Arenes sense travessar-la, van passar per la seu de l’antic bisbat d’Ègara i van continuar el camí fins anar a parar a Sant Cugat del Vallès, on s’hi van establir definitivament.

El camí dels Monjos, també conegut a l’entorn senderista com el PR C-31, és el testimoni d’aquella marxa monacal cap a terres més beneïtes. Et proposo fer el camí a l’inrevès, des del monestir de Sant Cugat fins el cim de la Mola, on encara hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt.

El teu viatge a l’Edat Mitjana comença a Sant Cugat, tot i que si ho prefereixes, pots encetar la ruta a Terrassa. O bé fer el camí en diverses etapes, començant fins i tot abans amb el camí Romeu d’Horta a Sant Cugat, si ho vols.

226

Envolta en silenci el claustre i escolta els sons del paradís. Seu a l’església, sota l’enorme rosassa que presideix l’espai. Transforma’t en un monjo benedictí i enceta el teu camí de tornada a casa, cap a Sant Llorenç. Ja ets a punt. Travessa la plaça d’Octavià i pren el carrer Major, passa sota les voltes i atura’t al mercat. Després continua per Sant Domènec i el passeig de la Creu, sempre cap a ponent.

230

223

236

Si el teu punt de partida és Terrassa, travessa el carrer Major de cap a cap. Detura’t a la Torre del Palau, un dels pocs elements conservats de l’antic Castell Palau de Terrassa. Segueix el traçat de l’antic camí medieval fins el torrent de Vallparadís. Una petita concessió temporal et permet avançar uns segles i plantar-te a la Casa Alegre de Sagrera, en plena Terrassa industrial i modernista.

184

188

Si aixeques els ulls cap a ponent pots entreveure la silueta de Sant Llorenç del Munt dalt de tot del massís que tanca el Vallès per l’oest. A mig camí, a mà dreta, hi ha el Castell Cartoixa de Vallparadís, antiga fortalesa militar del segle XII que es va transformar en cartoixa entre els segles XIV-XV.

198

194

I a mà esquerra, una mica més endavant, les esglésies de Sant Pere o la Seu d’Ègara. Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel, joies del romànic català i un racó on el temps es va aturar fa mil anys, quan els fidels no gosaven mirar als ulls del Pantocràtor, que amb la mà esquerra sentenciava els condemnats a l’infern…

213

205

209

Un salt en l’espai, que no pas en el temps, et du a les urbanitzacions de Matadepera. Des de Can Robert o Can Pobla puja per les escales de pedra gravades al terra fins el cel de Sant Llorenç. És el que queda de l’antic camí dels Monjos, testimoni mut de la llegenda dels benedictins. On ara només hi veus desenes de caminaires i corredors, tracta d’imaginar com devia ser deu segles enrere, quan les aleshores solitàries figures dels religiosos anaven amunt i avall de la muntanya.

283

285

286

287

Ja ets al cim. Entra i seu a l’església. Tant és si hi creus o no, aquest és un moment místic, de retrobament amb tu mateix… Torna a la terra amb un bon esmorzar o un àpat casolà de cuina catalana al restaurant més alt del Vallès, a més de mil metres d’alçada i amb una panoràmica increïble de tota la comarca vallesana, amb la llum del sol reflectida al mirall de la Mediterrània al fons. Atrapa el moment per sempre…

289

290

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis