256

La ruta dels monestirs i les viles medievals II: de Montblanc a Santes Creus

La preciosa vila emmurallada de Montblanc, més o menys equidistant de Poblet i Santes Creus, és el teu punt de connexió entre els dos monestirs. Baixa del tren, puja uns metres i ja hi ets… Les muralles et causen una profunda impressió i enorme admiració. Han suportat el pas dels segles i han arribat fins a nosaltres!!! Travessa el portal de Bové i endinsa’t a l’edat mitjana com un cavaller (o una princesa) a la cerca del Sant Grial.

212

Si ja vas caminar cap a ponent i vas arribar a Poblet, ara et proposo el camí en sentit contrari: des del pont Vell enceta el teu camí cap a llevant, cap a Santes Creus. La bicicleta és el teu cavall de ferro del segle XXI, tot i que també pots confiar en la resistència de les teves cames i el teu cor…

214

217

218

Segueix les marques blanques i vermelles del sender GR-175, la ruta del Císter, camí de Prenafeta. Aviat, la silueta de Montblanc comença a empetitir-se en l’horitzó, emmarcada per les imponents muntanyes de Prades. T’esperen petites sorpreses…

La primera, l’ermita de Santa Anna de Montornès, un racó perdut en la immensitat de la Conca de Barberà, ple de mística i pau interior. Seu a la vora abans de reprendre el camí. Pren-te el teu temps per meditar o per escoltar l’ensordidor silenci de la natura.

224

Agafa forces per continuar cap amunt, aviat arribes al cementeri i, pocs metres enllà, al poble vell de Prenafeta, als peus del Castell de Prenafeta, que fora en temps llunyà possessió dels senyors de Puigvert fins que va passar als dominis dels monjos benedictins de Poblet.

227

234

Un petit àpat a Cal Gaya o un respir i un glop d’aigua a la font d’en Guàrdies, amb la silenciosa companyia dels gats, i ja ets a punt per pujar dalt del cel… Aquest cop, aparca la bicicleta i tingues una fe cega en les forces de les teves cames. Aquestes t’han de dur amunt, fins a tocar del Castell i després cap avall, cap el pla de Santa Maria. Si vols seguir dalt del teu «cavall amb rodes», és més recomanable que agafis el coll de la Coloma.

239

A peu, travessa de la serra d’en Jordà i el bosc del Rector. Gaudeix de la companyia dels sempre esquius conills, esquirols i senglars: amb una mica de sort, podràs entreveure algun conill, que en sentir-te cerca de pressa i corrents un amagatall entre els matolls.

Un merescut descans per recuperar l’alè davant els pedrots del que queda de l’església de Sant Salvador, ara un indret abandonat i perdut enmig de les alzines, i torna-hi… Des del coll de l’era del Caterí, el punt més elevat de la ruta, ja tot fa baixada. Aviat albires el pla de Santa Maria, uns tres-cents metres més avall d’on ets ara, i fins i tot comences a endevinar la silueta de Santes Creus, una mica més cap a l’esquerra.

240

246

Baixa fins a Figuerola del Camp. Beu aigua ben fresca a la font del Portal i segueix cap a El Pla de Santa Maria. La bella església romànica de Sant Ramon t’ofereix un altre moment de repòs abans d’encetar la recta final del teu viatge.

247

248

La simfonia visual de rosats i blancs dels ametllers florits et fa companyia els darrers metres, abans d’enfilar la baixada fins la fresca riera de Gaià. Al fons, els elegants àlbers que dónen tan agraïda ombra a l’estiu. Santes Creus et saluda i et convida a fer el darrer esforç… Seu a la plaça, a la vora de la font, davant del monestir. Contempla l’espai i després travessa la porta.

250

252

Admira els espectaculars vitralls i les imponents tombes reials enmig de la puresa i de l’austeritat pròpies dels devots a la regla de Sant Benet. Coneix qui era, què feia i com vivia la primera comunitat monàstica de l’orde a Catalunya i descobreix perquè va ser el lloc triat per reis i nobles per al seu repòs etern… Passeja per la sala capitular, l’escriptorium, les cel·les dels monjos i, finalment, el claustre. Envolta’l i entra-hi. Tanca els ulls i tracta d’aturar el pas del temps.

255

257

A poc a poc, el misticisme deixa pas al realisme de la fam i el cansament: ets a l’Alt Camp, el regne dels calçots, i a l’hostal Grau et conviden a fer un tast de les millors cebes tendres de la comarca. Fes una merescuda becaina a la fresca de l’albereda de Santes Creus. No és un final gaire espiritual i potser no has trobat pas la teva ànima, però segur que has connectat amb la natura i la història. Ben aviat continuaràs el teu viatge interior cap el desconegut…

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Advertisements