El camí fluvial del Congost: del Figaró a la vila termal de La Garriga

106

En un país mediterrani on l’aigua és un bé molt preuat, la troballa d’oasis on hi ha el líquid element en relativa abundància és un plaer per als sentits: la vista, l’oïda, l’olfacte… El riu Congost n’és un d’ells, malgrat que el seu cabal no sigui massa exuberant, tret de les èpoques de pluja torrencial, habitualment cap a finals de l’estiu i durant la tardor.

073

Des del seu bressol, a l’altiplà del Moianès, travessa els estreps meridionals de la comarca d’Osona i camina cap al Vallès a travès d’un pas estret, la vall del Congost, ensotada entre els abruptes espadats dels cingles de Bertí i els boscos del Montseny ponentí. És en aquest indret on et proposo la passejada d’avui.

El tren et deixa al Figaró, petit poblet d’estiueig enclotat en ple congost, potser en el tram més estret i ombrívol del curs fluvial del riu del mateix nom. Camina pel passeig urbà i atura’t davant Ca l’Espelta i d’altres antigues torres d’estiueig: fa cent anys hi pujaven els senyors de Barcelona a prendre les aigües i respirar l’aire pur dels boscos del Montseny.

067

069

Sempre cap a migdia, amb el sol com a guia a l’horitzó, segueix l’antiga carretera de Ribes  (i el més antic encara camí ral) fins la font dels Gitanos i el pont que mena a les piscines del poble. És l’extrem nord del camí fluvial del Congost, que enllaça El Figaró amb La Garriga. Una passejada per un bosc de ribera molt agradable i fàcil de fer, a peu, a cavall o amb bicicleta, amb el gos o la mainada, apta per a tothom… Es pot fer també a l’inrevés, des de La Garriga, i fer nit a l’allotjament rural de Les Casetes del Congost.

072

El salze blanc del Congost i el cant dels blauets i les cueretes torrenteres et dónen la benvinguda i t’obren les portes del riu, on trobes l’ombra dels elegants freixes, àlbers i plataners i, amb una mica de sort, t’hi pots trobar salamandres, granotes i fins i tot alguns peixos. D’uns anys ençà s’ha aconseguit recuperar aquest tram del riu per a la vida, després d’un trista etapa de deteriorament causat per vessaments incontrolats de residus industrials, quan el tèxtil encara donava feina i vida a la gent d’aquestes contrades.

076

Passeja-hi sense presses, ensuma l’humit bosc de ribera, alça el cap i admira, ben amunt, les imponents cingleres… Passats els masos de Can Gallicant i el molí d’aigua de Ca l’Oliveres fes un petit àpat a la vora del riu, en un tranquil i assolellat raconet ideal per a seure-hi una estona. Tanca els ulls, obre el cor i escolta la remor de l’aigua en un dels petits salts fets per la natura o els humans.

161

080

086

Continua el teu camí cap al sud: aviat arribes al pont de Can Mas i sota l’impressionant pont del ferrocarril. A la dreta del camí hi ha la masia de Can Palau, amagada entre els arbres i només visible des de dalt del pont del tren. Passat el torrent dels Tremolencs ja ets a les portes de La Garriga, final del camí fluvial però no pas del teu viatge.

093

098

I encara uns metres més en companyia de l’aigua, fins enlairar-te uns metres cap el centre històric de la mil·lenària vila termal. Segueix les petjades del camí ral: el carrer del Centre, la plaça de l’Església i el carrer dels Banys, on hi ha les Termes La Garriga i el Balneari Blancafort. La remor de l’aigua et torna a xiuxiuejar una dolça cançoneta mentre fas un tast de les aigües mineromedicinals del caldarium i, en acabat, de la tradicional botifarra garriguenca: és la Fira de la botifarra… quina sort!!!

136

122

Per baixar l’àpat, una passejadeta entre les torres modernistes del Passeig: tresor i testimoni del gloriós passat de la vila, i cap el tren de tornada a casa. Memorable final d’un relaxant i aquàtic dia…

121

142

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis