108

Oli, oliveres i oliva són paraules amb la mateixa arrel etimològica… Provenen del llatí oleum, que significa oli. I tot i que el nom d’Olesa probablement deriva de l’arrel preromana ol o or, que significa aigua, el cert és que oli i Olesa de Montserrat van aparellats al llarg de la història i el paisatge dels voltants de la vila, farcit d’oliveres, n’és la millor prova d’aquest lligam. De fet, Santa Oliva és la patrona de la població.

079

El de l’olivera és un conreu tradicional en aquestes assolellades contrades, al vessant sud de Montserrat, i habitualment servia per a complementar la resta de l’activitat agrícola. Els segles XVIII i XIX fins a un total de dotze molins d’oli feien realitat la transformació de l’oliva en l’anomenat «or líquid».

Comprova-ho tu mateix/a: acosta’t al molí, ja centenari, i fes un tast del preuat oli d’Olesa. Ensuma i tasta el seu gust afruitat, un pèl amargant… Avui dia, al segle XXI, és elaborat gràcies a una moderna tecnologia a partir de l’oliva de la varietat Palomar o Olesana.

074

Si ho desitges, vine a Olesa a la tardor, entre els mesos d’octubre i desembre, i fes un cop de mà als oliveraires olesans en la collita de l’oliva. O bé vine a la festa de Santa Oliva, el 10 de juny, dia en que antigament s’hi posaven petites llànties d’oli als balcons i finestres de les cases, tantes com càrregues d’oli s’havien collit aquell any.

085

Però Olesa no és només oli i oliveres… També és Passió i Misteris, els altres grans tresors de la vila. I també és natura i muntanya, com correspon a un indret al peu de Montserrat. Aleshores, si t’agrada caminar, et proposo una de les excursions més populars entre la gent d’Olesa: el camí de Sant Salvador de les Espases.

S’inicia al casc antic i finalitza dalt d’un turó espectacular, encimbellat per Sant Salvador de les Espases, l’antiga capella del castell de les Espases reconvertida avui dia en aixopluc, berenador i mirador. Cada primer diumenge de setembre, molts olesans i olesanes el ressegueixen per celebrar-hi un aplec.

089

L’itinerari comença al nord del nucli antic, al porxo de Santa Oliva, un racó màgic al peu de l’espai natural de Puigventós i, alhora, capella de la patrona de la vila del Baix Llobregat. L’indret coincideix amb el camí vell d’Olesa a Vacarisses. Abans de començar a caminar, seu un moment en un banc, sota el porxo: respira el moment, escolta el silenci, sent els raigs del sol a la teva pell, admira el paisatge de muntanyes…

 

102

Segueix les marques blanques i grogues del PRC-167, sender de petit recorregut que mena a la muntanya de Puigventós. El seu cim, la Creu de Saba, de poc més de 600 metres d’altitud, contempla les viles d’Olesa, Esparraguera i la vall alta del Baix Llobregat. La primera part de l’excursió camines entre oliveres, algunes d’elles mil·lenàries, cirerers florits i també alguns presseguers.

103

Atura’t a descansar i refrescar-te a la font de la Roureda. Una mica més amunt, agafa la drecera que et porta al pla del Fideuer. Seu en un banc a recuperar forces i dedica uns moments a meravellar-te amb la silueta de Montserrat. Una postal inoblidable. Des del pla tens diverses opcions: l’ermita romànica de Sant Pere Sacama i la Creu de Saba a la dreta, Sant Salvador de les Espases a l’esquerra…

119

123

Si tens prou forces i temps, et recomano que t’hi acostis a Sant Pere, un altre racó màgic i especial d’aquestes contrades. En cas contrari, segueix cap a Sant Salvador per un camí rocallós fins el coll de Sant Bernat de Menton, un altre privilegiat mirador de Montserrat, Sant Llorenç de Munt i l’Obac i l’entorn del pla del Fideuer.

125

Si fa sol i calor, agraeixes el pas a l’obaga. L’ombra de les alzines et fa de parasol i t’acompanya fins el pla de les Carboneres. En aquest punt veuràs Sant Salvador per primer cop, ben cofoi dalt del rocam. Travessa el bosc de les roques de l’Afrau i puja els esglaons esculpits a la roca fins les ruïnes de l’església, ara en desús religiós.

128

Seu en algun dels bancs, dins o fora, i fes un merescut àpat de viandes i pa sucat amb oli d’Olesa mentre contemples un altre cop la sempre bella estampa montserratina. Tanca els ulls i tracta d’imaginar com devia ser la vida dels ermitans aquí dalt, aïllats del pecat terrenal i elevats a la glòria celestial.

129

134

Colgat sobre el congost del Cairat, hi baixes ràpidament a través d’estrets senders i abruptes torrenteres. Passa al costat de les gallines de can Tobella i troba el camí de Sant Jaume, que ressegueix la riba del riu Llobregat.

137

141

Si tens temps i ganes, acosta’t a La Puda, l’antic balneari d’aigües sulfuroses, on la burgesia barcelonina prenia els banys a finals del segle XIX i principis del XX. L’altra opció és continuar en direcció nord cap a l’Aeri de Montserrat. Agafa’l i vola cap el monestir com un àliga o, si s’ha fet tard, agafa el tren de tornada cap a casa.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis