DSC_0086

L’arc de Berà és un dels testimonis muts de l’existència d’una carretera molt antiga, bé en realitat d’una calçada romana, dos mil anys enrere. També, en aquest cas, és el punt de partida triat per encetar la ruta cicloturista per la via Augusta, la via que feien servir els romans per connectar, per comunicar la península Ibèrica, la seva Hispània, amb la ciutat de Roma.

En paral·lel a la costa mediterrània, aquesta arribava pel sud fins a la ciutat de Gades, l’actual Cadis. Avui no cal anar tan lluny, no t’espantis… Des de l’arc de Berà et proposo arribar fins a Tarragona, la Tàrraco romana. Lamentablement, avui dia l’antiga via Augusta ja no hi és físicament, tret d’alguns metres recuperats in situ com a peça de museu. En el seu lloc hi ha la carretera nacional 340, que, per cert, està molt transitada. Per aquesta raó, en ocasions et proposo desviar-te per vies més agradables de fer.

DSC_0010DSC_0013

En realitat es tracta d’un joc: has de trobar les restes romanes que hi ha al camí: el mateix arc de Berà, la vil·la romana dels Munts, la torre dels Escipions, etc. A poca distància de l’estació de tren de Roda de Barà o Sant Vicenç de Calders, a la mateixa i ja esmentada N-340 i a uns 20 km de Tarragona en direcció nord, es troba l’arc de Berà. És un arc de triomf del segle I aC, que probablement servia per assenyalar el límit nord-est del territori «municipal» de Tàrraco.

Passa per sota i trepitja les pedres semiamagades de l’antiga calçada romana. És el començament del teu viatge cap el passat, dos mil anys enrere… Una mica més endavant, a la part central una altra rotonda, hi ha el bust d’una dona, probablement alguna patrícia romana.

A banda i banda de la carretera fileres d’oliveres, les teves companyes de viatge. Potser algunes d’aquestes ja hi eren en temps dels romans, quan l’oli i el vi d’Hispània eren alguns dels tresors més preuats de l’Imperi. I, de tant en tant, alguna finca agrícola com també hi devien existir aleshores, quan s’anomenaven villae.

DSC_0017DSC_0024

Una mica abans de Torredembarra deixa la carretera i agafa el sender blau, molt més agradable. Pedala a la riba del mar, sent la brisa marina a la teva pell i deixa’t esquitxar per l’aigua salada. Si tens molta calor, un bany refrescant és el millor que pots fer.

DSC_0026DSC_0032

Torna a la carretera i aviat arribes a Altafulla, on hi ha un altre tresor romà: la vil·la dels Munts. Descobreix com eren i vivien en Caius i la Faustina, els patricis propietaris de la finca. El mes de maig, durant el festival Tàrraco viva, els amfitrions et fan una visita guiada.

Posa’t la túnica i segueix-los a travès de les diferents estances. Com moltes d’altres, les vil·les eren explotacions agrícoles que, amb el pas del temps, es van anar transformant també en el que avui serien «cases d’estiueig».

Finalitza la passejada amb un imaginari bany termal al caldarium o, si fa calor, al frigidarium. Els Munts són un turó costaner on antigament hi havia aigües termals. Des de la villae les vistes al mar són magnífiques.

DSC_0038DSC_0050

Baixa fins la platja i segueix ara els senyals dels camins de ronda d’Altafulla, via verda que et du fins al castell de Tamarit i la desembocadura del Gaià. Passeja pel carrer de les Botigues, passeig amb caliu mariner farcit de cases de pescadors. Al final gira a la dreta i torna a la carretera. Ja et queda poc…

DSC_0070DSC_0073

Una mica més i ja ets davant la torre dels Escipions. Monument funerari aixecat el segle I aC en honor dels germans Escipió, els fundadors de Tàrraco, originalment acabava en forma piramidal. Està construït amb carreus de la propera pedrera del Mèdol, un altre dels indrets romans que encara resten a l’antiga via Augusta.

Una mica més endavant, a uns 2 o 3 km de Tarragona, pots trepitjar un petit tram d’una decena de metres de l’autèntica via Augusta, que també s’ha conservat i recuperat com a una veritable obra d’art a l’aire lliure. És potser aquest un dels moments més emocionants del dia. Pedala sobre les pedres i per uns instants transforma la teva bicicleta en una carreta de l’Edat Antiga.

DSC_0079 (2)DSC_0087

«Tarraco Scipionum opus». Una inscripció sobre una enorme pedra et diu que ja ets a les portes de Tarragona i que aquesta va ser fundada pel general romà Gneu Corneli Escipió. Travessa el carrer de la via Augusta, on els xiprers i els tarongers a esquerra i dreta, perfectament arrenglerats com si es tractés d’un exèrcit de legionaris, et donen la benvinguda a la capital de la Tarraconensis.

DSC_0091 (2)DSC_0094

Dalt de tot tens una panoràmica sensacional: a l’esquerra i avall, l’amfiteatre amb l’intens blau marí de fons. A la dreta, el circ i les muralles. A la plaça del Rei admira l’edifici del Pretori, popularment conegut com el castell de Pilat. Puja-hi dalt de tot i la postal encara és més increïble. Si vens al maig, concretament la setmana de Tàrraco viva, crida i pateix a l’amfiteatre amb les lluites de gladiadors i emociona’t al circ amb les curses d’àurigues.

DSC_0097DSC_0105

Exhaust de tantes emocions i cansat de pedalar, recupera forces a la fresca d’El Llagut amb un àpat romà: moretum sobre coca d’oli amb herbes i vinagreta agredolça, xai rostit segons Apici amb col llombarda i salsa de figues i flam de formatge amb confit de figues.

A la tarda, admira els vius colors dels mosaics al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on també pots aprendre a treballar la ceràmica com ho feien els antics romans. Deixa’t anar pels carrerons de la Part Alta i seu a petar la xerrada amb els tarraconensis a la plaça del Fòrum. Una romàntica passejada pel passeig Arqueològic amb les muralles il·luminades, a la nit, és el millor colofó del teu viatge a la Tàrraco imperial.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis