A la ciutat (i gairebé a tot arreu al món occidental) cada cop és més difícil trobar racons on gaudir del silenci, d’un moment de calma, per seure i contemplar o simplement descansar una estona de l’estrès diari a què ens trobem sotmesos en plena era digital del segle XXI. La sorollosa Barcelona, encara que sembli mentida, té uns quants racons on el petit miracle del silenci es fa realitat.

Ben a la vora del sempre bigarrats carrers de Pelai i Tallers s’hi troba el pati Manning, un oasi de calma ancorat en el passat, una illa de silenci en el desert de l’estrès i el vertígen de la vida moderna. Si tens temps, seu en aquest antic claustre de la Casa de la Caritat i gaudeix d’uns minuts de tranquil·litat en companyia d’una tassa de cafè. La millor manera de començar el dia.

wp-image-1852630957jpg.jpg

Passeja sense presses pels carrers del Raval fins l’antiga capella de la Misericòrdia, reconvertida en una llibreria. Seu i llegeix un llibre amb una suau melodia de jazz o música clàssica de fons. Si t’ho pots permetre, pren-te la vida amb una mica de filosofia…

Camina cap a les caòtiques Rambles, travessa el carrer sense trepitjar turistes i continua per Santa Anna, on t’espera una agradable sorpresa a mà esquerra. Travessa la porta del temps, no et penediràs. Trepitja les pedres del claustre de l’església de Santa Anna, un paradís de pau a pocs metres de l’infern de turistes, cotxes i caos de la plaça de Catalunya.

wp-image-650106255jpg.jpg

Torna un moment a la (in)civilització del black friday consumista. Tot el portal de l’Àngel cap avall fins l’avinguda de la Catedral. A les seves esquenes, ben amagada, hi ha un altre preuat tresor de silenci i retrobament amb un mateix/a: el pati de la Casa de l’Ardiaca. Et captiva la dolça remor de l’aigua de la font, que brolla pausadament i harmoniosa.

Els guies turístics i les seves legions de followers t’indiquen el camí que no has de seguir: a l’alçada de l’entrada al claustre de la Catedral tomba a la dreta per un carreró i segueix endavant sense por. Emmarcada per un arc una postal de la Barcelona més íntima, la plaça de Sant Felip Neri. Un indret marcat per una tràgica història lligada a la Guerra Civil espanyola. I amb molta pau, amb el permís dels nens i nenes que la fan servir com a pati de l’escola…

Un altre raconet amagat de la gentada i la massificació és la plaça de Sant Just i Pastor, els màrtirs cristians que van ser recordats amb la construcció de l’acollidora església gòtica del mateix nom, als remots temps de l’Edat Mitjana. Fes un glop d’aigua a la font i seu una estona a les escales de l’església.

Tot just davant un carreró et mena al bellíssim pati medieval, també d’estil gòtic, de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Aquí, en un dels darrers reductes de les lletres i la saviesa, sí que es fa el silenci gairebé absolut.

Torna al carrer de la Ciutat i tomba cap el Mediterrani, fins la porta de Mar romana. Uns pocs metres abans, a mà esquerra, un estret passadís obre les portes a una placeta semioberta, la del pati Llimona. Aparca la teva bicicleta, seu a la terrasseta i després endinsa’t a les entranyes de Barcino.

Passeja fins el carrer Ample, travessa els nombrosos passatges abans d’enfilar de nou les Rambles i tornar al Raval, on et sorprèn una joia del romànic, Sant Pau del Camp, una relíquia de l’antic passat rural de la ciutat. Passejar i seure al claustre és un privilegi només a l’abast d’uns pocs afortunats, i tu n’ets un/a d’ells. Un altre instant de silenci absolut, de felicitat eterna en un petit paradís de calma i assossec, on el rellotge es va aturar mil anys enrere.

Continua Raval amunt fins la plaça del Pedró i el carrer de l’Hospital, l’antiga via Augusta romana i el camí d’entrada meridional a la ciutat. S’hi varen aixecar fondes i hospitals, com l’església de Sant Llàtzer i l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Obre la porta de l’hospital i descobreix els seus jardins. Un refugi verd, un parèntesi de repòs, per agafar forces abans de fer front un altre cop al soroll, el trànsit i la multitud propis de la gran ciutat. Aquí s’ha acabat la teva passejada a la cerca del silenci, però per fortuna hi pots tornar quan vulguis, els racons de calma sempre hi seran on els has trobat.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

 

 

 

Anuncis