Originària de l’Edat Mitjana, una vila closa és una població protegida per muralles, i la seva construcció té (o tenia) finalitats defensives. N’hi ha moltes a Catalunya, però potser els millors exemples de viles closes catalanes són Peratallada, al Baix Empordà, Batea, a la Terra Alta, i Montfalcó Murallat, a la Segarra. Aquesta darrera és el punt de partida i arribada de la primera part de la ruta per les viles closes de la Segarra.

Anomenada antigament Montfalcó de Mossèn Meca, aquesta població del municipi de Les Olugues ha estat declarada bé cultural d’interès nacional per la seva arquitectura, prototipus de la vila closa medieval. 

Des de l’estació de tren de Cervera ves a trobar les marques blanques i vermelles del GR 171, que t’hi duen. O bé agafa la carretera en direcció Sant Guim de Freixenet, gira a l’esquerra i tracta de trobar la silueta del campanar de l’església de Sant Pere, amb prou feines insinuada enmig de la gebradora boira

Puja dalt del turonet i travessa l’única porta que hi ha. És, sens dubte, el moment més màgic del dia…

montfalco-porta

Passeja-hi en absolut silenci, només amb la companyia de quatre gats que es belluguen de manera discreta i sigilosa, en perfecta harmonia amb l’entorn. Acosta’t a l’església mig amagada al final d’un petit laberint de carrerons, atura’t davant de Cal Bargés o Cal Ferrer o camina sota les voltes de la plaça central. Seu en un dels bancs de pedra a veure passar algun dels vint-i-quatre veïns del poble. Només se t’hi acosta un gat per arraulir-se un xic, però tant és. O seu a la vora de la porta del poble i contempla el mar de boira levitant gairebé fantasmagòricament sobre els camps nus.

Si vols agafar forces amb un bon esmorzar o fer la reserva per dinar més tard, obre la porta del tranquil i acollidor restaurant Montfalcó. Les fabetes a la segarrenca i el xai ecològic fet a la brasa són la millor recepta per combatre el gèlid hivern segarrenc. Potser les propietàries et diuen qui té les claus de l’església, si hi vols fer un cop d’ull… A Cal Gomà o Cal Raich trobes llit per si vols fer nit, a la tornada de la ruta de les Dues Valls o dels Castells del Sió, dues de les opcions més recomanables per fer preferiblement amb bicicleta, tot i que també es poden fer a peu.

Tot seguint les marques grogues i blanques, baixa del turonet fins la vall o els plans del riu Sió. Ressegueix la seva riba fins la segona vila closa de la ruta: Santa Fe. La silueta de l’església de Sant Pere de Santa Fe et dóna la benvinguda. Deixa enrere l’església i puja el carrer del Castell per sota l’arc de l’antiga porta d’entrada a la població, encimbellada sota l’antic castell de Santa Fe, aixecat, com tants d’altres, en territori de frontera en temps medievals, per a la defensa dels atacs dels sarraïns.

sanrta-fe

Si la boira ho permet, des de dalt del castell tens una sensacional postal de la plana segarrenca, amb els infinits i a voltes monòtons camps de cereals en un primer pla i, al fons, la silueta de Montfalcó.

Recupera el camí i segueix fins a Estaràs, una altra de les viles de les rutes de les dues valls i dels castells del Sió. Tot i que aquesta no és estrictament una vila closa, també té la seva pròpia fortalesa, el castell d’Estaràs, i conserva intacte l’encís dels pobles medievals del Sió. Trepitja els carrers empedrats de la plaça Major i fes un volt pels carrerons del poble, amb el so de fons dels lladrucs d’un gos que adverteix de la presència de forasters. Un viatge a la dimensió oblidada del passat, encara ben present a la Segarra rural.

Per arribar a Portell, la següent vila closa de la ruta, puja el tossal d’Alta-riba fins el castell de Sant Miquel i després baixa cap el santuari de Sant Ramon Nonat, anomenat «l’Escorial de la Segarra» i un dels indrets més rellevants de la ruta del Monestir. Seu una estona a l’església o al claustre abans de continuar cap a un altre recinte sagrat, l’església de Sant Jaume de Portell. Hi arribes per carretera o, si ho vols, per un camí sense asfaltar en direcció Gospí, a mà dreta i a pocs metres de Sant Ramon. Obre l’imaginari «portell», l’antiga porta de les muralles, i puja dalt de la torre de guaita, testimoni viu del castell que hi havia en temps de moros i cristians.

sant-jaume-de-portell

Com que no hi ha moros a la plana i es fa fosc aviat a les portes del Nadal, ja és hora de tornar a Montfalcó tot desfent el camí. Comabella, El Llor, Sant Guim de la Plana i d’altres viles closes t’obriran les portes un altre dia, quan et vingui de gust tornar a passejar per la plana segarrenca.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Advertisements