De la Catalunya més coneguda i “gran” a la més petita i desconeguda per a la major part dels catalans i catalanes hi ha un camí més curt del que pot semblar en principi…

De vegades una muntanya o una serralada no gaire elevada representa una barrera natural, una autèntica muralla que separa dos móns molt diferents…

És aquest el cas de les muntanyes de l’Ordal, que barren el pas del superpoblat i industrial Baix Llobregat de l’entorn rural penedessenc, poblat de vinyes i masos.

O del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt: el Vallès o la “megaCatalunya” metropolitana a la banda oriental i la Catalunya central del Bages o la Microcatalunya dels petits poblets a ponent, només connectats per l’estret coll d’Estenalles.

Avui et proposo travessar amb la bicicleta aquesta muralla, el coll dEstenalles. El punt de sortida és l’estació de tren de Terrassa. Pedala una mica fins a la carretera de Matadepera i ja tot recte cap amunt. Això sí, et recomano de fer la pujada en un bon estat de forma física.

Atura’t de tant en tant per recuperar forces, beure aigua i menjar una mica… Si tot va bé, en poc més d’una horeta ja ets dalt del coll i ja només et queda la baixada fins a Mura i Talamanca, dos dels pobles més petits de Catalunya.

Agafa un trencall a mà esquerra i en tres quilòmetres baixes a la riera i el micropoble de Mura. Un goig entrar des de la riera i la petita església de Sant Antoni de Pàdua

Ara mateix pots tenir la sensació de trobar-te a qualsevol poble del Pirineu, quan fa poc més d’una hora eres al centre d’una de les cinc ciutats més grans del país.

Trepitja els carrers empedrats i descobreix el poble amb calma, sense presses…

Beu aigua de la font, entra al Celler i tafaneja-hi una estona: segur que surts amb un bon grapat de tomàquets o carxofes conreades de manera ecològica, és a dir com sempre s’havia fet fins el segle XX.

Si tens més gana i s’ha fet l’hora de dinar, seu a taula a Cal Carter: tasta el poti-poti de Mura i l’entrecot de vedella, ben regats amb un negre del Pla de Bages. Per postres, un sensacional mató casolà. Per llepar-se els dits.

Amb el dipòsit ple ja pots tornar dalt del teu cavall de dues rodes. Ara cap a Talamanca, un altre dels micropobles de la Catalunya central. En menys d’una hora ja hi ets… Puja pel carrer de la Costa i aviat et trobes davant Can Vidrier o Casa Ma Elena.

Seu al cementiri o la plaça de l’Església a contemplar la postal del Bages amb la silueta de Montserrat al fons. Inoblidable.

És hora de tornar a casa. Pots desfer el camí fins a Terrassa o bé baixar a la plana bagenca fins a Manresa, i un cop allà agafar els ferrocarrils de la Generalitat. Un altre dia t’espera Granera o alguna altra meravella en forma de micropoble, els pobles com els d’abans.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis