Arriba la tardor i, com cada any, els ocells s’afanyen per volar des del nord cap a terres més càlides. Fan milers de quilòmetres i s’aturen diverses vegades a descansar, als aiguamolls i altres indrets naturals. 

Del centre i nord d’Europa viatgen cap al continent africà per sobre de la península Ibèrica, on troben descans a les zones humides com ara el delta de l’Ebrel’Albufera, Tablas de Daimiel o Doñana

Potser no tan conegut i menys concorregut per les aus és el delta del Llobregat, plana situada entre el massís del Garraf i Montjuïc. 

A la tardor, i també a la primavera, esdevé l’aixopluc del bernat pescaire, el camallargal’esplugabous i el martinet blanc, entre d’altres. 

Amb uns prismàtics, una mica de sort i molta paciència potser els pots veure de prop a Cal Tet o al Remolar, amagat a l’aguait del Sabogal o des de les alçades del mirador de la Desembocadura

Aparca la bicicleta al punt d’informació de la Porta del Delta i segueix a peu els itineraris marcats dels Espais Naturals del riu Llobregat.

Cal Tet en un primer cop d’ull hi trobes els ocells més petits, com ara cabussons, fotges, xarxets, cueretes grogues o cullerots. Neden d’una banda a una altra sense presses, al seu ritme. De tant en tant, es capbussen per agafar algun peix petit. 

De camí a Cal Tet hi ha el prat de Cal Nani, llar d’un ramat d’eugues blanques que hi pasturen… Acosta’t fins a la tanca en silenci i amb molta parsimònia, i potser també els pots veure de prop. 

Si en vols més, també t’hi pots acostar a la platja de ca l’Arana, on hi trobes algun pescaire. I potser un altre cop en pots veure més ocells, ja que sempre hi tornen… 

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya