Dalt de tot dels balcons de Sau, colgat de la cinglera del Collsacabra i a tocar de les Guilleries, hi ha Tavertet, un dels encissadors micropobles de la comarca d’Osona. Quin goig arribar-hi entre el bosc des del petit mar d’aigua dolça de la vall de Sau, pels corriols del GR2 que s’hi enfilen fent zig-zag, a l’ombra de les alzines i sota l’esguard amatent dels rapinyaires dels cingles.

Passeja per la cinglera i seu en un dels bancs. Quina panoràmica tan impressionant!!! Venç el vertígen i acosta’t-hi al precipi. Les aigües calmes del Ter brillen al sol de tardor, entossudit en allargar la vida d’un estiu que ja no hi és…

Camina sense presses pel carrer de Baix, de Dalt o del Mig. Escolta el silenci tan sols trencat pel bord dels gossos i les passes perdudes d’algun enfeinat collsacabrenc. Atura’t davant de les llindes dels portals i demana per en Joseph Teixidor o Joan Arau. Ja no hi són, però potser encara hi ha algun rebesnét amb ganes de xerrar i explicar-te la història del poble.

Entra a l’església de sant Cristòfol i seu al banc dels Sunyer o de la família Coromina. Cadascun d’aquests és reservat per a les famílies tavertenques de sempre. Ben a la vora i hi ha el safareig, abeurador i font de sant Cristòfol, conjunt aixecat el segle XIX per abastir d’aigua als veïns i veïnes.

Si tens set o gana, acosta’t a Can Baumes o al restaurant Faves Comptades, on has de tastar els insuperables canelons de bolets o les delicioses croquetes casolanes també farcides de bolets, ara que ja és temporada. I si fas tard i no t’hi veus amb cor de tornar pel GR, pots fer nit a Can Nogué o a El QuintàL’endemà pots caminar fins el puig de la Força o apropar-te a Rupit i descobrir un altre dels tresors osonencs amagats entre boscos i cingleres.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya