Passen els anys, passen moltes coses i molta gent, passa la història… però el temps no s’atura i sempre torna la tardor i les castanyes ben torrades a la voreta del foc… Ja tenim aquí un altre cop la castanyada, festa tradicional immemorial que perdurarà, com tantes i tantes d’altres, en el temps.
Acosta’t al Montseny i camina fins el castanyer de les Nou Branques, el Gros de Can Cuc o els castanyers centenaris del Brull, a l’obaga de Collformic. Si has triat la tercera opció, puja a un petit poble montsenyenc, El Brull, i després segueix fins els masos de La Castanyera i La Morera. Des d’aquest darrer, que ara fa les funcions de casa de turisme rural, agafa el camí de la dreta des del tancat de rucs i en una passejada de poc menys de dos quilòmetres trobaràs els castanyers monumentals.
Camina a la fresca ombra de les alzines i els roures i travessa el torrent de la Fageda que mena de la font de Faig. Agafa ara un petit revolt a la dreta i enfila’t pel corriol fins la fageda que amaga els vells castanyers. En acostar-te, trepitges castanyes caigudes al terra, algunes ja obertes probablement pels senglars. Seu al peu dels arbres monumentals i escolta la veu del vell savi… De ben segur que t’explica moltes històries de fades i follets, de bruixes i bandolers d’altres temps que vivien amagats al bosc…
Menja’t alguna castanya crua, si et ve de gust, o agafa’n unes poques (sempre amb molta cura i respecte envers l’entorn) per torrar-les a casa. Retroba’t a tu mateix enmig del silenci de la natura, envoltat de gegants i immòbils testimonis de la nostra història. Quan tinguis les respostes al perquè de tot plegat, grava a la teva memòria aquests moments com un tresor que mai no et podran treure i torna cap a casa amb els teus, a torrar les castanyes i a cantar amb les castanyeres.
Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya
Per desgràcia, els darrers anys estem abusant de la tardor al Montseny, dels castanyers i d’altres meravelles naturals. Per desgràcia, també, amb la paciència de la gent que hi viu -i generalment te cura- d’aquests recursos. Trobem a faltar més informació i conscienciació al respecte. A casa ho expliquem a tothom que s’apropa, però també és tasca d’aquells que comuniquen, informen o es dediquen a descobrir racons e indrets arreu del país.
Tens tota la raó David. I és per això i tot el que comporta que hem de prendre i fer prendre conciència a tothom de la necessitat de fer un turisme sostenible. Des d’Slowing Catalunya volem promoure (i ho fem de manera activa) l’ecoturisme.
Màxima cura i respecte per l’entorn i la gent que hi viu i se’n cuida
Totalment d’acord… a casa, amb molt d’altra gent, estem fa molts anys per l’ecoturisme al Montseny, pel turisme slow, per la cuina slow, pel caminar slow,… i a tardor i quan neva se’ns acaba una mica l’slow.
Crec que -duts per la bona fe- no mesuren el seu impacte aquells que comuniquen o creen tendència, siguin blocs, revistes, els informadors del temps o els creadors de màrqueting de turisme o de productes turístics.
Comentem el problema per aprofundir en una reflexió global dons tots -en diferent mesura- som part d’aquesta realitat.