Tardor és sinònim de collita, de recompensa a la feina de tot un any o, en l’època prehistòrica dels col.lectors d’aprovisionament per al llarg i cru hivern. Raïm, avellanes, castanyes… i també olives. Argudell, piqual, gordal, blanqueta, vilallonga i arbequina, la varietat més típica del país. Ben a la vora de Montserrat, als bancals arreserats i assolellats sota el Puigventós rics en llicorella, hi ha l’oliva palomar o olesana, la varietat autòctona d’Olesa de Montserrat.

Puja dalt de la Balconada o fes una passejada per l’Espai Natural de Puigventós des de la capella de Santa Oliva finsa qualsevol de les nombroses finques d’oliveres del municipi olesenc. O encara millor, acosta’t al Molí d’Oli i puja-hi amb algun oliveraire de la Fundació Agrícola Olesana. 

Un cop a dalt, dóna un cop de mà amb la preparació de la borrassa, una mena de xarxa que ha de quedar ben estesa al peu de les oliveres. I després agafa la perxa (bastó de fusta allargat) i comença a batre les oliveres a la manera tradicional. Quan hagin caigut les olives, aplega-les amb la borrassa i ajupe’t a treure-hi les fulles.

Aplega-les totes i fica-les als cistells o les caixes, que després seran carregats als remolcadors fins al molí d’oli. Un cop allà, les olives acabaran de ser netejades i després premsades per a elaborar el suau i dolcenc oli d’oliva verge extra Oli d’Olesa.

Seu a esmorzar mandonguilles amb olives olesanes i ceps al Cafè del Teatreo acosta’t a Cal Felip a tastar els peus de porc farcits, ben regats amb una copa de vi DO Montserrat i acompanyats d’una bona llesca de pa torrat amb tomàquet i oli d’Olesa. T’ho has guanyat!

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis