La Catalunya central amaga racons i micropobles amb identitat pròpia, com ara Copons, a l’Alta Anoia. Nuclis rurals de reduïdes dimensions que persisteixen i perseveren en la seva afirmació i supervivència…

Ben a la vora d’Igualada, però al mateix temps ben lluny del món urbà, els habitants d’aquest microcosmos al peu de la serra de Rubió s’afanyen en conrear els horts dels voltants, generosament regats per les fonts de les rieres Gran i de Sant Pere. També s’entesten en el conreu de la memòria col·lectiva, amb el permanent record de l’estreta relació de l’aigua i els molins fariners, tradició agrícola ja en desús.

Dalt de la bicicleta o a peu, des de la capital de l’Anoia segueix el camí de Sant Jaume cap a Ponent fins a Jorba i després pren l’antic Camí Ral i actual carretera de Calaf fins a Copons. Obre la porta de la Microcatalunya més desconeguda per a la major part i passeja pels carrerons… Tracta de trobar l’antic forn i enfila’t a l’església de Santa Maria, des d’on tens la millor perspectiva visual del nucli i dels voltants.

Baixa al racó de Sant Joan on hi havia una antiga capella gòtica i seu a la plaça Segura, a la vora de l’antiga premsa. Acosta’t a la plaça porxada de Ramon Godó i cerca un raconet assolellat en un gèlid dia d’hivern o una ombra fresqueta sota les arcades al tòrrid estiu. Fes un volt imaginari i tafaneja per les parades del mercat medieval que s’hi celebrava, a l’antiga plaça Major de Copons. Tanca els ulls i tracta de reviure el moment… Pica a la porta de Cal Parés, Cal Ganxo o Cal Segura i mira de xerrar una estona amb els coponencs i coponenques.

Sota les arcades segueix el carrer del Raval fins els horts, basses i molins dels afores o la riera Gran… Ara és hora d’un pícnic a la font de la Vila o a la riba del gorg del Nafre. O  si et vé de gust, entaular-te a Ca l’Arnau o La Cullereta de Copons. Patates al caliu i d’altres àpats cassolans compartits amb els veïns i les veïnes del poble. Aviat es fa fosc a primers de desembre i ja és hora de tornar. Una darrera passejada a la llum dels darrers raigs solars del dia i fins la propera! No t’oblidis de tancar la porta quan marxis…

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya


Anuncis