La tercera i darrera etapa del nostre viatge per La Carretera del Vi comença al punt de partida, tot just on vàrem començar l’aventura, ara fa poc més d’un any, entre vinyes de xarel·lo i sumoll, dos dels raïms autòctons de l’eixuta i assolellada terra del Penedès. «Roda el món i torna al Born», diu la dita. Al Penedès es podria traduir per roda amb el carro ple de raïm i torna a buscar-ne més a Vilafranca, la capital de la comarca del vi i el cava.

Ara és temps d’hivern, temps de poda i repòs dels ceps, que s’escalfen al sol de migdia de gener… Sempre cap a ponent, roda sense presses amb els ulls i tots i cadascun dels sentits ben oberts. Des de Vinseum, el museu de les cultures del vi, agafa el camí vell de Sant Martí Sarroca i, tot seguint les rieres de Pacs i Pontons i a la vora de Pacs del Penedès, hi ha Torres, la marca potser més internacional de la comarca, i cellers més desconeguts per al gran públic, com Colet i Parés Baltà.

Amb l’emblemàtica imatge de l’església de Santa Maria i de l’antic castell de Sant Martí Sarroca dalt d’un turó, passeja entre les despullades vinyes, amb les seves formes engarrotades fent ombres fantasmagòriques, a joc amb l’apaivagada llum hivernal. Acosta’t-hi i escolta la remor dels ceps semiadormits, acaronats amb el dolç cant dels pardals i a voltes estremits pels lladrucs d’algun gos.

En pocs mesos, aquests retorçats i esquifits pals secs donaran fruit en forma de exuberants gotims de xarel·lo, sumoll, macabeu o parellada, algunes de les varietats habituals a Mas Bertran i d’altres cellers del ponent penedessenc. «I en el celler de la fresca penombra, fa claror la daurada collita»: baixa a les «catacumbes» i ensuma el secret del Brut Nature. Contempla una ampolla al trasllum i fes-ne un tastet…

De les profunditats a les alçades. Puja ara dalt del castell i contempla la postal de la plana del Penedès, dibuixada per un mar de vinyes a banda i banda. És el final del camí, del teu viatge per la carretera del Vi dels antics catalans dels temps dels romans, quan els carros plens de raïm anaven amunt i avall, del mar a la plana i de la plana al mar. Ara toca un plat de botifarra amb seques i un bon negre del Penedès per acomiadar-te de la terra del vi. Fins la propera verema!!!

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis