Des de la vall de l’Anoia o des del pla de Bages, tant se val. Més costeruda la primera opció, això sí. Sigui com sigui, munta dalt de la bicicleta i pedala fins un dels racons més desconeguts de la Catalunya central, el micropoble de Castellfollit del Boix. Quatre carrers i quatre cases al voltant de la capella i de la casa de la vila.

Agafa el carrer de la Capella i després fica’t pels carrerons fins la minúscula plaça de Santa Maria. Seu en un dels bancs, a la vora de la porta de Cal Sastre. No té pèrdua, les tisores gravades al llindar ho deixen ben clar. Fes un glop a la font de la plaça de l’Ajuntament i amb un cop de pedal o una caminada curta acosta’t entre el fullatge del boix a l’antic castell de Castellfollit i a l’església de Sant Pere. Fes un esguard davant teu i descobreix el paisatge del Cardener, amb una singular i diferent figura del massís de Montserrat cap a llevant.

Una mica més lluny però també a la vora hi ha l’ermita de Santa Cecília de Grevalosa, la postal més emblemàtica de l’indret. Als voltants també hi ha el molí del Pubill i unes quantes barraques de vinya disperses entre els camps de cereals. Parlant de vi i cereals, s’ha fet l’hora de dinar i a Ca l’Andorrà tens a l’hivern tres menús on triar: calçots, xai o porquet.

Si vols fer més quilòmetres, baixa al poble veí de Maians i entaula’t a Cal Frare, un referent del rebost i dels fogons del Bages. Tasta les mongetes de Castellfollit i el cuixent de peus de porc amb salsa pinzell i, per fer baixar el tiberi, el «vi de missa» de la casa. Per cloure, una passejada pels carrerons de Maians o una becaina curta al tebi sol hivernal de ponent. Hi tornaràs, de ben segur.

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya

Anuncis