Al país hi ha unes quantes vies verdes escampades arreu, que connecten diversos punts de la nostra geografia tot aprofitant antigues vies de ferrocarril ara en desús. Les més conegudes i transitades són les de les Terres de l’Ebre i les de Girona.

Amb l’arribada del bon temps, et proposo un tram d’aquestes darreres, la Ruta del Ferro i del Carbó, que enllaça el bressol de Catalunya, és a dir el monestir de Ripoll, amb les antigues mines de carbó d’Ogassa.

Baixa del tren a Ripoll i comença a pedalar en paral·lel al riu Ter, cap a llevant. A l’estiu, atura’t de tant en tant a beure aigua. Seu a la fresca en algun dels nombrosos bancs de fusta que hi ha al llarg del camí, a l’ombra dels aurons, verns i pollancres. O també pots protegir-te de l’implacable sol a la penombra dels túnels i ponts que cal travessar.

Obre els sentits… Escolta l’alegre broll de l’aigua del jove Ter que baixa de les muntanyes amb empenta, el simpàtic cant dels rossinyols, el bramul de les vaques que pasturen sense presses, el cada cop més llunyà repic de les campanes del monestir de Ripoll…

Ensuma la frescor del bosc de ribera, contempla el verd intens de la primavera, a les portes de l’estiu…

Un cop a l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses, tomba a la dreta i baixa cap el Pont Vell.

Segueix les petjades de les monges fins el claustre del monestir, el paradís dels éssers vius a la terra. Obre la porta del cel i deixa’t anar una estona, amb la remor de la font de fons i el repic de les campanes que et criden a dinar.

A l’entranyable Casa Rudes t’obren també les portes, però dels àpats casolans i de temporada: amanides variades i fresques, pollastre al forn amb prunes i, per postres, mel i mató.

Fes una becaina a l’ombra, a la vora del Ter o a la rambla, i quan vulguis torna a cavalcar per la ruta del ferro fins les mines de carbó o potser millor en un suau descens de tornada cap a Ripoll. I un altre dia pots seguir les vies verdes cap a Olot i la Garrotxa. Fins aviat!

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya