La comarca del Berguedà, al peu del Pirineu, et convida a descobrir racons amagats en forma de tresors creats per la natura i l’ésser humà que cal anar trobant a poc a poc, sense presses…

L’estiu és una època ideal per acostar-s’hi, amb la família, la colla, en parella o tot sol/a, tant se val.

Passeja pels carrerons de Berga, ara tranquils després de la disbauxa Patum, i deixa’t anar per racons amagats entre les pedres de la muralla: fonts, safareigs, arcs…, portals i balcons de cases de generacions de berguedanes i berguedans que han vist passar el temps de la vila romana i medieval.

Acosta’t a la meravella de Sant Quirze de Pedret i baixa a la vora del Llobregat per la via verda, fins a Cal Rosal,una de les innombrables colònies industrials aixecades a la llera dels rius catalans el segle XIX.

Un bany refrescant a la riba del riu, que baixa encara “glaçat” de les muntanyes i una becaina a l’ombra de l’ermita o d’algun vern, auró o pollancre… això és vida!!!

El Carrilet Verd o la Via del Nicolau és una altra antiga ruta de ferrocarril recuperada per a fer passejades, córrer o pedalar. Trepitja les pedres de l’església de Sant Esteve de Bagà, travessa el pont Vell o del Molí i segueix cap el nord a la vora del Bastareny fins a l’ermita i l’Ecomuseu de Sant Joan de l’Avellanet. De tant en tant, descansa a la fresca dels ombrívols túnels.

Un altre dia puja al santuari de Queralt i segueix les petjades dels càtars al Camí dels Bons Homes. Un espectacular camí de vertígen i molta història que van seguir cap a l’exili occità moltes persones que fugien de la repressió religiosa.

Al peu del mític Pedraforca, a la serra del Cadí, hi ha el poble de Gósol. Raconet del Berguedà i del Pirineu a l’esquena de la gegantina “pedra forcada”, passeja-hi pels carrerons i les sendes dels voltants. I si t’hi pots quedar a dormir en alguna casa de pagès, doncs encara millor. Així pots seguir descobrint més racons del Berguedà 😉

Text i imatges: Roger Jiménez / Slowing Catalunya